MUNCH, Edward, Parella a la platja
Aquesta obra de Munch sorprèn per empàtica. Normalment aquest pintor és angoixat, esperpèntic. En aquest cas, la parella, tot i que un xic abstracta, sembla en harmonia amb el món. De fet és una imatge estètica, tendra, que seria a l'alçada d'El bes de Gustav Klimt. La parella, entre dos arbres (un a cada costat), que voldrien ser un símbol de l'arrelament del seu amor, mirant abraçats el mar.
Bellíssim!...la parella es fusiona en el color de la senzillesa!
ResponEliminaNúria: sí que és una imatge senzilla, però no pas pobra.
ResponEliminaMunch és un pintor tràgic, com és tràgica bona part de la cultura nòrdica, aquella que interioritza (potser pel clima), que reflexiona. Enamorats, sí, però les seves madones vampíriques diuen molt del seu concepte de la dona.
ResponEliminaOlga
A mi em preocupen aquestes ombres negres que els assetgen als costats de la parella.
ResponEliminaOlga: Munch tenia el transtorn bipolar, d'aquí el ser un pintor tràgic. Tenia ben bé el temperament.
ResponEliminacantireta: les ombres negres són verd fosc en realitat, i serien les branques i fulles dels dos arbres.
Ulleres brutes, Helena :D! Pobre home...
ResponEliminacantireta: pobre, per què? És molt admirat.
ResponEliminaPer la malaltia, no per l'art, clar. No sabia que tingués aquest transtorn. I sí, pintava d'una manera que no deixava indiferent.
ResponEliminacantireta: Touched with fire. Manic depressive illness and the artistic temperament: segons aquest llibre, Shakespeare i una llarga fila de creadors han estat bipolars.
ResponEliminaSenzillesa i placidesa, bonica imatge!
ResponEliminaAudrey: senzillesa, placidesa i bellesa! La parella ho transmet.
ResponEliminaSimplemeent magnífic!!!
ResponEliminaGràcies, Joana! Tinc debilitat per Munch.
ResponElimina