dimarts, 15 de novembre de 2011



MONCAT, Visions amagades..., dins el bloc Moncat

Les fulles de color blanc, que semblen heura, segurament que són perennes. Representarien allò propi de Parmènides, el que no canvia en les nostres vides. L'aigua que passa, en vermell, seria un símbol de tot el contrari, d'Heràclit. El riu que és i no és el mateix riu. Un contrast entre l'abstracció trobada en la natura, també les roques, i l'empatia que mostra l'aigua.

12 comentaris:

  1. Has tingut telepatia amb mi? Ahir vaig posar un comentari sobre aquesta foto i les coses que en treuries si fos al teu bloc, al bloc del moncat.
    Blanc de pur, roig de tèrbol, blanc d'idees, roig de fets.

    ResponElimina
  2. No he tingut telepatia: m'ho ha dit el moncat que li ho havies dit. M'agrada la teva interpretació, sobretot el "blanc d'idees, roig de fets".

    ResponElimina
  3. Hi ha diferències, Gregori. Una roca dura més que el corrent. Però al cadavall, potser sí que tot deu fluir.

    ResponElimina
  4. A cada vall:
    amb amb blanc d'idees
    i roig de fets.

    ResponElimina
  5. M'han sortit dos ambs.
    Dos ambs fan un sense?

    ResponElimina
  6. Un sense no compta, és un zero a l'esquerra.

    ResponElimina
  7. Acabes d'encetar un nou moviment cultural: el zerocentisme.

    ResponElimina
  8. Que bo, Jordi, crec que tindria una mica de continuïtat, aquest moviment cultural, en l'entrada d'ahir-avui. Quin sentit de l'humor que tens!!!

    ResponElimina
  9. Del blanc, el llenç,
    la més pura innocència
    amb traç vermell

    ResponElimina
  10. Joana: m'agrada molt la relació que fas amb la innocència del blanc, així com el contrast amb el vermell.

    ResponElimina