GÜELL, Jordi. Signes 2, 2005
Colors bàsics, pinzellades primitives. Però tan abstractes són aquests gargots com les lletres i números que semblen una adreça web, un compte de correu electrònic, o un codi secret. Com secreta i misteriosa sol ser la interpretació d'una obra d'art. Tot allò kafkià sol anar unit al sentit de l'art dels segles XX-XXI. L'abstracció també pot ser abstracta o figurativa, en definitiva.
Una adreça amb aquests colors, jo voldria.
ResponEliminaAmb aquesta claror que ens dónes.
Gràcies.
La claror me la doneu vosaltres, som dins d'una sala de miralls.
ResponEliminaTots plegats farem fermentar la llum com ja t'he dit al poema de Martí i Pol
ResponEliminaB7s
A mi també m'agraden molt els colors vius, els traços infantils.
ResponElimina