KOSUTH, Joseph. One and three chairs, 1965. Imatge trobada dins Historie des arts, base de dades dins la Biblioteca Virtual de la Diputació
He après que quan comentes un poema has de provar de traduir les paraules en unes altres. Una cadira en una fotografia en blanc i negre, que seria símbol de l'art, té la seva traducció en la mateixa cadira real, símbol de la vida. Per últim, la tercera cadira, la del rètol que tradueix la paraula "cadira" a alguns idiomes, seria símbol de la interpretació. S'ha de dir que no sempre es troben "les altres paraules", ni sempre hi ha una interpretació possible. La idea d'aquest comentari s'assemblaria al concepte en filologia de significant, significat i referent.
És allò del triangle, oi?
ResponEliminaSignificant, significat i referent.
De tota manera, el primer que he pensat, en veure la imatge d'avui, és que la primera cadira de l'esquerra estava castigada. No ho sé.
Jordi: ho acabo de penjar! Sí que sembla que la cadira real tingui més importància que l'altra, encabida en una imatge apagada, però amb l'encant del blanc i negre alhora.
ResponEliminaTens raó. En això no m'hi havia fixat. És com un efecte òptic. Molt bo.
ResponEliminaEl problema és quan el visitant es vulgui asseure a la foto. Llavors sí que perd referent, significant i significat. O pretengui endur-se la definició de cadira cap a casa. ;-)
ResponEliminaQuin quadre més guai!
De vegades els referents no estan massa clars i es desvirtua el significat, adoptant així interpretacions ben caòtiques divergents i hipervanguardistes que fins i tot de vegades acabem per acceptar!
ResponEliminaFantàstica entrada, Helena
Ets hermenèuticament boníssima, Helena (ara que sé què vol dir). Gràcies!
ResponEliminaSi us plau, Cantireta, no em feu seure a la cadira. Que els meus tres-cents quilos no sé si els aguantaria. Pobrica.
ResponEliminaJordi: és que l'ombra de la cadira és clavada a la de la foto!
ResponEliminacantireta: sí que es presta a voler provar la cadira, com voler tocar una estàtua. Jo espero ser hermenèuticament tan bona com tu professora i escriptora.
J N: els referents són la part més creativa de les paraules, la que permet de fer sinestèsies, per exemple.
Jordi: però si tu no estàs pas gras! De totes maneres una cadira és per seure-hi, suposo que aquest és el primer significat.
ResponEliminaDe vegades em fixo més en les fotos dels fills que en ells. "Ah, porca miseria!!" ( amb els dits cap amunt, com un "vero italiano")
ResponEliminaL'encant de les fotos, dels quadres és aquest. Tenen vida pròpia.
ResponEliminaA mi m'ha recordat allò "d'això no és una pipa"
ResponEliminaMolt bona, Alyebard. És una idea molt semblant.
ResponEliminaArt,realitat i interpretació, m'ha encantat el teu comentari i l'analogia final.
ResponEliminaAudrey, gràcies, al final sol anar el millor en qualsevol text, és l'endweight.
ResponElimina