BARRAU, Laureà, La lectura, dins la Edad de Oro de la pintura catalana (1885-1930), Sala Artur Ramon Art Barcelona
M'agrada la imatge de la noia captivada per la lectura en aquest quadre. La coberta i les pàgines que, com una casa habitada que es mostra acollidora, són doblegades per l'ús. Un ús que lliga el llibre amb la resta del món, amb la vida. I també, paral·lelament, observaríem el llibre obert en relació amb els arbres del camí, una filera a cada costat, que representarien el camí de la vida, la natura, en contrast amb l'art. Una pintura rodona.
Tan rodona com expressiva. Gràcies per compartir-la! Un petó, Helena!
ResponEliminaNúria: sí, és molt i molt expressiva, en els ulls sobretot. Està concentrada!
ResponEliminaM'afegeixo al que tu dius. El llibre i els arbres, vides paral·leles?
ResponEliminaO potser no: la noia, com una blogaire, absorta en la vida interior de les paraules. I oblidant, potser, la vida dels arbres que s'enlaire en la llibertat de l'aire.
Que s'enlairen, volia dir.
ResponEliminaI amb ells una metamorfosi sense condicions!!! LLibertat total, vol, caiguda llire, ingravidesa, somnis....
ResponEliminaJo crec que l'art és l'art i la vida la vida. Són paral·lels, però mai es toquen.
ResponEliminaSi al quadre hi queda només el llibre, és que la lectura era intensa. Li queden els marges per a saber quin és el camí, i els paràgrafs, per a delimitar-lo...
ResponEliminacantireta: sempre ens lliga alguna cosa de peus a terra, siguin marges, siguin paràgrafs. Molt bo.
ResponElimina