BALLESTER, Juan Pablo. S/T (enlloc), 2004. Dins la revista Nexus número 34
L'instant precís en què el peu encara no ha tocat el terra ("enlloc"), una passa rere l'altra, l'equilibri del que camina. Vagis on vagis faràs ombra i hauràs de tocar el terra, però la càmera de fotografiar pot immortalitzar, com ho fa l'art, aquest instant, el del capoll que encara no s'ha obert.
Cert, és la màgia de la fotografia. Congelar els moments, les llums i les ombres que a vegades ni nosaltres en som conscients.
ResponEliminaPot ser un pas cap a l'eternitat, un pas en fals, un "pas à deux"... Un pas endavant, sempre.
ResponEliminaAlyebard: l'has clavat.
ResponEliminacantireta: mentre no sigui una fugida endavant...
un instant precís entre aquí i allà, un lloc en el temps..
ResponEliminacongelar-lo, eternitzar-lo.. és matar-lo?
I un pas endavant, sense por.
ResponEliminaEl moment que el supersticiós trepitja la línia prohibida.
ResponEliminalolita: una mica sí que és matar-lo.
ResponEliminaJordi: que optimista!
ResponEliminaNúria: per a ser així de supersticiós, cal mirar molt el terra!
Un espai de transició que el temps ja no pot dur enrera, i cal mullar-se la sola de la sabata per nassos.
ResponEliminaSalut!
Sorry!!! Creia que estava mullat el terra. Des de la foto del meu bloc m'ho havia semblat i després de llegir el teu comentari a peu d'imatge (no sortia aleshores cap foto, possible error) he anat directa a escriure. Després d'enviar el meu comentari he vist (ha resorgit) la foto en gran, i ja no podia fer-me enrera.
ResponEliminaGemma: encara que no et mullis físicament, la vida és "eixuga't i tornem-hi" sempre.
ResponEliminaTot i avançar, l'ombra del passat no ens deixa amb total llibertat, el pes del passat sempre hi és present
ResponEliminaJoana: Molt bona idea. L'ombra del passat igual com la llum del passat, sempre hi són presents, encara que la imatge no ho mostri.
ResponElimina