WEINER, Lawrence, IN DIRECT LINE WITH ANOTHER & THE NEXT, 2000, exhibició al Whitney Museum of American Art 2007-2008
La vida és plena d'experiències. "En línia directa amb un altre i el següent": cada nova vivència en la línia recta del nostre camí comporta haver de submergir-te i tornar a la superfície, comporta mullar-te. No som déus, no ho sabem tot d'entrada. Com d'una feina a l'altra, per exemple, una obra de les que comento em porta a l'altra. Les capes necessàries per portar a terme un objectiu.
Cert, anem d'una experiència a una altra. Com les baules d'una cadena o les perles d'un collaret.
ResponEliminaMolt bona comparació, Alyebard.
ResponEliminaI les perles d'aquest sol ponent, potser.
ResponEliminaJordi: és veritat que el sol s'hi pon, i això és simbòlic. L'artista no deu voler que deixi d'haver-hi "un altre i el següent".
ResponEliminaM'agrada, Helena. Gràcies!
ResponEliminaNúria: els vostres comentaris també són "un altre i el següent" per a mi!
ResponEliminaQuin contrast de colors entre aquest post i l'anterior. Així és la vida, sempre davallant entre dies foscos i nits clares!!!
ResponEliminaQue bo, Joana. Vaig oscil·lant, com tots ho fem.
ResponEliminaCom ja comentava Teilhard de Chardin, l'evolució és un tempteig constant per provar quina direcció és la correcta; pel camí te'n trobes de totes, i per això hi ha espècies que han sobreviscut i altres que no.
ResponEliminaOlga
Terrible, Olga. De tan protegits que estem avui en dia, en canvi, sobreviuen els que estaven destinats a no fer-ho.
ResponElimina