dissabte, 12 de novembre del 2011



ADAM, Fernando, 25 palabras, dins Galeria Jordi Barnadas

El quadre diu el que diu en l'espai de què disposa. 25 paraules simbòliques, però diu sempre alguna cosa. I hom l'escolta (25).

15 comentaris:

  1. O bé no obre la boca, segura que amb la seva fascinació no cal que parli...
    Olga

    ResponElimina
  2. Gràcies, Núria!!! M'ho passo bé i a sobre us agrada.

    Joana: el teu comentari no surt. És una llàstima, també em passa amb el Pere bessó. És veritat, emmudeix la parla i s'escolta la imatge, però m'agrada de dir-hi la meva!

    Olga: la pintura és un poema que calla, la poesia una pintura que parla, crec que he sentit algun cop.

    ResponElimina
  3. Si per sublim entens genial, hi estic d'acord, lolita.

    ResponElimina
  4. Per cert: en el quadre només hi haurien 24 paraules, més els llavis, 25!

    ResponElimina
  5. Amb els homes que m'agraden m'hi sobren les paraules, però em daleixo per la seva boca...

    ResponElimina
  6. A mi em passa al revés: que brodin les paraules és l'únic que m'importa! Però m'agrada això que dius, cantireta.

    ResponElimina
  7. jo he contat 24, i al llegir els comentaris, tu has dit on estava la paraula que faltava: als llavis! :)
    a mi, encara que la idea m'agrada, el que tu expresses, el quadre no massa, vull dir, que em sembla lleig :S estèticament,no m'atrau...
    coralet

    ResponElimina
  8. A mi sí que m'agrada, coralet. No pot ser d'altra manera!

    ResponElimina
  9. Imaginatives 25 paraules!, si no fos perquè les he comptat i pel teu comentari, no ho hagués entès :-S

    ResponElimina
  10. Audrey: ho has vist que el meu text també és fet de 25 paraules?

    ResponElimina
  11. Síííí, ara!, perquè m'ho has dit :-) Molt enginyós per part teva.

    ResponElimina