FLORIDO, Abel, Passeig de Gràcia, dins Galeria Jordi Barnadas
Els senyals de tràfic, els cartells, els rètols, els colors identificatius dels taxis, les llums vermelles dels cotxes: tot el que és gràfic és de color en aquest quadre, la resta es perd en la monotonia del gris, encara que les fulles dels arbres siguin tan transitòries com el verd del semàfor. Allò gràfic sembla donar vida a la ciutat, de la mateixa manera com l'art omple les nostres vides.
Com els adjectius donen color als substantius i a la novel·la, el poema, el quadre, la vida.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, cantireta. El teu comentari també omple el quadre.
ResponEliminaEstem d'acord amb els adjectius. I amb els adverbis.
ResponEliminaOi tant, Jordi! ;-)
ResponEliminaEspecíficament necessari, el color en el quadre.
ResponEliminaJordi: la sintaxi és important per comentar un quadre!
ResponEliminacantireta: per a mi els blocs són el color específicament necessari. Sense ells seria tan avorrida la vida...
Veig que podrien destacar-se en colors diferents temàtiques, sorgint del b/n diversos quadres, el que primer se m'ha acudit ha estat ressaltar el color de la naturaresa, el verd i el marró dels arbres; un altre podria ser les persones...
ResponEliminaUna obra original.
Bon dia de dimarts, Helena.
Tens raó, hauria pogut resaltar altres elements, però els gràfics tindrien més relació amb l'art.
ResponEliminaBon dia, Gemma.
Els colors aporten llum a aquesta imatge, permeten descobrir una ciutat ben dibuixada, tot i els grisos.
ResponEliminaBon vespre!.
M'agrada el teu comentari, Audrey.
ResponEliminaOhh no havia vist aquest post i m'encanta! Em sembla que no hi he anat mai a aquesta galeria, gràcies per descobrir-me-la.
ResponEliminaAquest quadre té moltíssima vida, és tan Barcelona...
Barcelona: no hi pensava, en tu, que t'agradaria!
ResponElimina