BUSTAMANTE, Jean Marc. Lumière
"In vino veritas": els nens i els borratxos no menteixen pas, generalment s'admet. Tampoc mentirien els nens d'aquesta aula il·luminada com si la veiés un alcohòlic, amb doble visió, com en els còmics de Tintin. La llum de la finestra i la llum dels que aprenen alguna cosa, reflectida en els pupitres. La visió borrosa que és paradoxalment més lúcida, sempre metafòricament parlant.
Potser hi ha massa foscor en aquestes idees.
ResponEliminaLes metàfores no hi acaben d'entrar.
No és bo, Jordi?
ResponEliminaUn bon vi. Però hi falta la llum de Tintín.
ResponEliminaEspero que la propera imatge t'agradi més!
ResponEliminaQuina tristor produeix una classe així amb les taules i seients nus, sense les animetes infantils i els ullets que li donen vida!!!
ResponEliminaImatge molt metafòrica sens dubte.
Si hagueres estat hui a la nostra classe, tenia llum propia, hem pogut gaudir de la presència de Vicent Camps, que ha tingut embadalits als xiquetes mentre recitava i posava en funcionament la creativitat i la llum pròpia del nostres Tintins.
Aiiiiiiiiiii, perdona, però la imatge de la classe buida, m'ha portat a l'altra, a la nostra, la d'aquesta vesprada, i ara gràcies a tu la puc reviure. Quin joc de contrastos :)
Joana: no hi pensava, que tu ets professora! Et dedico la imatge.
ResponEliminaQuan els meus alumnes em contesten: "Una síl·laba és el replà d'un bloc de pisos" penso que val la pena que veiem la síl·laba i el bloc en el seu cervell. I parlo d'un grup en què el més jove té vora 60 anys!
ResponEliminacantireta: a tu també et dedico la imatge. És surrealista, això de la síl·laba, t'hi deus haver d'adaptar.
ResponEliminaFixeu-vos en els pupitres, semblen de vidre, com si encara els haguessin d'estrenar amb la paraula adient.
ResponEliminaSí cantireta, brillen molt, els pupitres, com els estudiants brillants.
ResponElimina