ARTIGAU, Francesc,
Cercant l'ombra en dansa, oli sobre tela, dins
Sala ParésLa noia que aprèn l'art de ballar, i el professor que la guia, com el crític d'una obra, s'entremesclen en les respectives ombres a la paret. Tots dos són necessaris per generar art.
Preciós!
ResponEliminaEl feed back sempre és important. Gràcies, Núria!
ResponEliminavermell i blau es confonen i s'uneixen en l'ombra, en la negror
ResponEliminaballes, mademoiselle?
Molt ben observat, Gregori. Ho provo, de ballar.
ResponEliminam'agrada el quadre i el teu comentari...
ResponEliminam'ha recordat la forma de pintar d'aquest pintor, a la de Gabriel Alonso.. Mira te'l passe, per si t'animes a comentar-lo. A mi m'agrada bastant...
http://gabrielalonso.blogspot.es/
Gran comentari. Bella imatge.
ResponEliminaCuriós i bell alhora. Diferent!
ResponEliminaCoralet: ja tinc prevista una imatge d'aquest autor per demà! Gràcies!
ResponEliminaJordi: et dic el mateix que a la Núria.
cantireta: sí, és una obra molt original.
cantireta i Coralet: no puc accedir als vostres blocs: "la paraula escrita" porta un virus, diu. No sé com s'ha de fer!
ResponEliminaEntra-hi per Internet Explorer, a veure si va bé...
ResponEliminabuf, ni idea, Helena. Ja m'ho ha comentat més d'una persona, però no sé com s'arregla! :S
ResponEliminaCoralet