dimecres, 16 de novembre del 2011



TRUJILLO, Joan, dins el bloc The charm of light

Pots, segons Vincent Van Gogh, estimar i no ser estimat, no estimar i ser estimat, o estimar i ser estimat, que ja és massa! Els dos arbres que deixen passar la llum, el que seria el sentiment, formarien un centre i dos costats que em recorden aquestes paraules. Que jo sàpiga Van Gogh no va aconseguir mai de dur a terme la darrera opció. Com la majoria de les persones, crec.

7 comentaris:

  1. Barcelona: és el cel, sí, el cel i la terra de la "Nit estrellada" de Van Gogh.

    ResponElimina
  2. Una mica tristoi, tot i que molt bo, com sempre. Sort que ha passat per aquí la Pilar d'Amer.

    ResponElimina
  3. Sóc massa seriosa i em prenc les coses a pit generalment. No tothom deu pensar que és tan bo el que dic, o sigui que gràcies.

    ResponElimina
  4. ai las, l'amor!! Sempe tan desequilibrat!!!

    ResponElimina
  5. La llum que ells deixen passar ha donat pas a les frases del bloc. Què més vol, aquest feix de llum, que ser poesia?

    ResponElimina
  6. Joana: si és desequilibrat però és, tant se val.

    cantireta: És veritat, "l'important c'est la rose".

    ResponElimina