TRUJILLO, Joan, dins el bloc The charm of light
Pots, segons Vincent Van Gogh, estimar i no ser estimat, no estimar i ser estimat, o estimar i ser estimat, que ja és massa! Els dos arbres que deixen passar la llum, el que seria el sentiment, formarien un centre i dos costats que em recorden aquestes paraules. Que jo sàpiga Van Gogh no va aconseguir mai de dur a terme la darrera opció. Com la majoria de les persones, crec.
Estimar i ser estimats és el cel.
ResponEliminaBarcelona: és el cel, sí, el cel i la terra de la "Nit estrellada" de Van Gogh.
ResponEliminaUna mica tristoi, tot i que molt bo, com sempre. Sort que ha passat per aquí la Pilar d'Amer.
ResponEliminaSóc massa seriosa i em prenc les coses a pit generalment. No tothom deu pensar que és tan bo el que dic, o sigui que gràcies.
ResponEliminaai las, l'amor!! Sempe tan desequilibrat!!!
ResponEliminaLa llum que ells deixen passar ha donat pas a les frases del bloc. Què més vol, aquest feix de llum, que ser poesia?
ResponEliminaJoana: si és desequilibrat però és, tant se val.
ResponEliminacantireta: És veritat, "l'important c'est la rose".