TÀPIES, Infinit, 1988
Més enllà dels marges de l'obra, sempre és infinit. Si no hi ha marc, com el d'una finestra, encara més. Jo l'he vist en directe, aquesta obra, i l'he retinguda a la memòria. És tota la llibertat que podem tenir com a persones, la de l'art. El cel encapsulat.
Dins de les boires de Ponent hi cap tot, el possible i l'impossible, el real i l'imaginari. I s'hi assemblen força,a aquest quadre.
ResponEliminaL'art és perdedor?
ResponEliminaPosar marges a l'art seria quelcom així com etiquetar-lo i perdria tota la seua identital. Allò que el defineix és la creativitat i per a crear sobren clixés!!!
ResponEliminaJordi i Joana:
ResponEliminaNo enteneu el que estic dient: aquest quadre, aquest art no és perdedor: al contrari, és infinit, va més enllà dels marges del quadre, tal i com ho indica. Però li cal aquesta superfície per arribar-hi: no es pot volar sense tocar de peus a terra abans. No pot haver-hi poesia sense poema.
Però ens hi podem perdre, de tan infinit com és. Oi?
ResponEliminammm, m'ha recordat un fragment del llibre de El contorno del poema.. quan cita a Josep Pla (crecd) que parla de la necessitat de marcs... ara no sé dir-te exactament el que diu. però recorde que era alguna cosa així com la necessitat de contrast per a generar poema, o quadre, també. supose que té a veure amb el que dius de la superfície.
ResponEliminano sé si m'he explicat bé :S
Jordi: no s'ha de perdre el sentit de la realitat, penso, per molt que somniem. No hem ser esclaus dels somnis, que diu Kipling.
ResponEliminaCoralet: t'expliques molt bé. M'agradaria saber quin text de Pla cites.
ResponEliminaOkis, Helena, quan torne a casa te'l dic. el llibre on citen a Pla, és el de Pere Ballart, el Contorno del Poema. te'l recomane, mooolt.
ResponEliminacoralet
val, ja està clar, Pere Ballart posa un fragment de El quadern gris de Pla, aquest (el llibre el tinc en castellà...)
ResponEliminaSalimos de la tartana, a las ocho y medio de la mañana. Qué delicia! Todo es sereno y claro, limpio, directo, límpido, en el aire radiante. A todos los que nos levantamos tarde nos pasa lo mismo: estamos siempre expuestos al ridículo de descubrir la mañana...
El caballito tira vivamente. Vistas las cosas a traves del arco de la tartana, no hay nada feo. ¿Por qué el arco es la forma de la arquitectura -me pregunto- más susceptible de acentuar el instinto humano por la belleza? El simplo hecho de viajar en tartana es una incitación constante -si uno no vive completamente dormido- a captar la belleza de las cosas. ¿es quizá la limitación que el arco implica el origen de este fenómeno?
coralet
i a partir d'ací Ballart explica moltes coses interessants, sobre el marc, en la pintura, i en la poesia, i cita a molts altres (Leopardi, Baudelaire) Molt recomanable!
ResponEliminacoralet
Aquest tros de Pla recordo haver-lo llegit! Potser fins i tot el vaig comentar a el "Bloqg d'El quadern gris".
ResponElimina