dijous, 17 de novembre del 2011



BARRAU, Laureà, La lectura, dins la Edad de Oro de la pintura catalana (1885-1930), Sala Artur Ramon Art Barcelona

M'agrada la imatge de la noia captivada per la lectura en aquest quadre. La coberta i les pàgines que, com una casa habitada que es mostra acollidora, són doblegades per l'ús. Un ús que lliga el llibre amb la resta del món, amb la vida. I també, paral·lelament, observaríem el llibre obert en relació amb els arbres del camí, una filera a cada costat, que representarien el camí de la vida, la natura, en contrast amb l'art. Una pintura rodona.

8 comentaris:

  1. Tan rodona com expressiva. Gràcies per compartir-la! Un petó, Helena!

    ResponElimina
  2. Núria: sí, és molt i molt expressiva, en els ulls sobretot. Està concentrada!

    ResponElimina
  3. M'afegeixo al que tu dius. El llibre i els arbres, vides paral·leles?
    O potser no: la noia, com una blogaire, absorta en la vida interior de les paraules. I oblidant, potser, la vida dels arbres que s'enlaire en la llibertat de l'aire.

    ResponElimina
  4. I amb ells una metamorfosi sense condicions!!! LLibertat total, vol, caiguda llire, ingravidesa, somnis....

    ResponElimina
  5. Jo crec que l'art és l'art i la vida la vida. Són paral·lels, però mai es toquen.

    ResponElimina
  6. Si al quadre hi queda només el llibre, és que la lectura era intensa. Li queden els marges per a saber quin és el camí, i els paràgrafs, per a delimitar-lo...

    ResponElimina
  7. cantireta: sempre ens lliga alguna cosa de peus a terra, siguin marges, siguin paràgrafs. Molt bo.

    ResponElimina