diumenge, 1 de gener del 2012



GEERS, Kendell. Dins l'exposició Hellraiser, a ADN Galeria

Aquesta rosa emergint d'una pedra escultòrica: com de l'hivern en sorgirà la primavera, tots els gèrmens amagats d'allò que sembla estèril.

8 comentaris:

  1. Tot renaix quan menys t'ho esperes, com aquest nou any que ara recomença.

    Bon any, Helena.

    ResponElimina
  2. I sempre és la rosa
    que ens deixa l'olor
    amb la promesa d'una espina
    clavada a la retina.

    ResponElimina
  3. Sí, Joana, s'escau aquesta imatge en aquesta època de l'any.

    cantireta: l'espina clavada a la retina deixa molta olor, és molt productiva, com en aquest poema teu.

    ResponElimina
  4. La rosa també ens ensenya que la vida sobreviu latent en circumstàncies aprentment molt dures. Però no ens enganyem, podem emular la natura, però no podem substituir el seu poder regenerador. Depenem d'ella, a la fi...

    ResponElimina
  5. Preciosa imatge per iniciar l'Any, tot i els pronòstics. La bellesa és fa espai i creix, té força!. Molt BoN 2012!, Helena.

    ResponElimina
  6. Jordi: sí, deu fer molta olor, que sou tants a comentar!

    Eduard: la rosa sobreviu en circumstàncies molt dures, i és ella mateixa dura en les espines. L'art emula la natura, però no la pot substituir, cert. La natura tampoc pot substituir l'art.

    Audrey: amb els teus escrits la bellesa creix també.

    ResponElimina