dilluns, 30 de gener del 2012



PORTA, Carles. Records que no s'esborren - Fuji Z1 dins Instants que m'acompanyen

Sort en tenim de la fotografia, de la poesia, que vénen a ser el mateix, una manera de retenir l'instant de felicitat, de conservar els records, de congelar-los. L'aigua en moviment, els esquitxos, allò més efímer, com l'alegria. En blanc i negre, ja que acostumem a relacionar els records amb les fotografies antigues.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

7 comentaris:

  1. jomateixa30 de gener del 2012, a les 10:07

    les fotos imprevistes son les millors.

    ResponElimina
  2. cantireta30 de gener del 2012, a les 11:26

    Ja ho diu el Sr. Tinc... que les fotos sempre surten en blanc i negre a partir de 10 anys enrere.

    ResponElimina
  3. Helena Bonals30 de gener del 2012, a les 12:25

    jomateixa: les fotos imprevistes però ben realitzades, les millors! L'artificial és important en l'art.

    cantireta: qui és el Sr. Tinc? Tinc quaranta anys? Molt bo això que dius!

    ResponElimina
  4. Maijo Ginovart 30 de gener del 2012, a les 17:10

    Hi ha records, com aquest, molt frescos. El color és una apreciació del moment; en els records, el color no té tanta importància com el record per ell mateix (per ex.: si el teu record és "un dia blau", el que recordes és l'emoció).

    ResponElimina
  5. Anònim30 de gener del 2012, a les 22:11

    No oblidis que la càmera és capaç de robar-te l'ànima..

    salut, Helena

    ResponElimina
  6. Audrey30 de gener del 2012, a les 23:31

    La fotografia és capaç de copsar moments màgics i el record els desfila suament...

    Bona nit, Helena

    PD les teves imatges i comentaris, sempre són un regal...

    ResponElimina
  7. Helena Bonals31 de gener del 2012, a les 11:52

    Gregori: això diuen!

    Audrey: sempre tan lírica!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)