diumenge, 2 de desembre del 2012

CLARAMUNT, Lluís. Estació del Nord 1984
Exposició El viatge vertical dins el MACBA

Uns trens arriben, d'altres se'n van. La solitud impera sempre, la foscor també. Però no sempre s'és més feliç dalt del tren.
Publicat per a

10 comentaris:

  1. novesflors2 de desembre del 2012, a les 19:10

    La solitud i la foscor poden estar dalt del tren o en l'andana, de vegades estiguem on estiguem, ens troben.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals2 de desembre del 2012, a les 20:38

    Tens raó, novesflors, però convencionalment s'associa el benestar amb ser dalt del tren.

    ResponElimina
  3. M. Roser2 de desembre del 2012, a les 21:14

    Hola Elena, suposo que un moment feliç és quan l'esperes el tren i la il·lusió de la trobada, fa foragitar la foscor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals3 de desembre del 2012, a les 10:40

      Sí, M. Roser, aquest cap de setmana la il·lusió de veure-us també ha foragitat la foscor!

      Elimina
  4. Sílvia 3 de desembre del 2012, a les 11:30

    En la solitud i la foscor també es pot ser feliç per uns instants, segur. De vegades els trens passen massa frenètics al nostre davant. Bona setmana, amb foscor i llum!

    ResponElimina
  5. artur3 de desembre del 2012, a les 15:42

    Serà per aixó, que diuen que son molt millors les arrivades que no pas las despedides .......
    Bona setmana !!

    ResponElimina
  6. Helena Bonals3 de desembre del 2012, a les 16:07

    I que és millor una baixada que una pujada, Artur!

    ResponElimina
  7. Jordi Dorca3 de desembre del 2012, a les 16:18

    Dalt del tren,
    camí d'enlloc,
    en companyia de ningú.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals3 de desembre del 2012, a les 17:16

    Em sap molt de greu, Jordi. Jo tampoc tinc companyi

    ResponElimina
  9. Joana6 de desembre del 2012, a les 17:50

    Eiiiiiiii, vinga!!! Quins ànims porteu tots dos!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)