diumenge, 2 de desembre de 2012

CLARAMUNT, Lluís. Estació del Nord 1984
Exposició El viatge vertical dins el MACBA

Uns trens arriben, d'altres se'n van. La solitud impera sempre, la foscor també. Però no sempre s'és més feliç dalt del tren.

10 comentaris:

  1. La solitud i la foscor poden estar dalt del tren o en l'andana, de vegades estiguem on estiguem, ens troben.

    ResponElimina
  2. Tens raó, novesflors, però convencionalment s'associa el benestar amb ser dalt del tren.

    ResponElimina
  3. Hola Elena, suposo que un moment feliç és quan l'esperes el tren i la il·lusió de la trobada, fa foragitar la foscor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, aquest cap de setmana la il·lusió de veure-us també ha foragitat la foscor!

      Elimina
  4. En la solitud i la foscor també es pot ser feliç per uns instants, segur. De vegades els trens passen massa frenètics al nostre davant. Bona setmana, amb foscor i llum!

    ResponElimina
  5. Serà per aixó, que diuen que son molt millors les arrivades que no pas las despedides .......
    Bona setmana !!

    ResponElimina
  6. I que és millor una baixada que una pujada, Artur!

    ResponElimina
  7. Dalt del tren,
    camí d'enlloc,
    en companyia de ningú.

    ResponElimina
  8. Em sap molt de greu, Jordi. Jo tampoc tinc companyi

    ResponElimina
  9. Eiiiiiiii, vinga!!! Quins ànims porteu tots dos!!!

    ResponElimina