 |
| Dins el bloc Dilated Pupils |
Els ocells de l'aprovat, a baix. Els dos solitaris de l'excel·lent, a dalt, amb les ales en moviment, perquè en aquestes altures no hi ha estabilitat. Un dia gris, boirós, però ple de bellesa, i amb els arbres del fons que sembla que també volen elevar-se.
En una visió optimista, es podria dir que, a pesar de les boires, sempre hi ha qui aixeca el vol , buscant un camí per trobar el Sol .....
ResponEliminaBon dijous !!
M'agrada molt com ho expliques, Artur, és molt literari!
EliminaEnmig de la boira costa aixecar el vol perquè no veus les coses clares, però si ho fas sembla que la travessis i siguis més prop de la llum. És una imatge molt adient per al dia d'avui.
EliminaDoncs avui, a Navarcles, ha fet un dia esplèndid!
EliminaSí, a Vic també ha lluït el sol, la que estava emboirada era jo.
EliminaSílvia, sempre hauria de lluir el sol com en la teva foto!
EliminaLes diferents tonalitats del gris ens enlluernen en despertar el sol. Les intensitats són sempre graduals, van de menys a més. B7s
ResponEliminaLa boira és estètica també, penso.
EliminaEls ocells de l'aprovat que tu dius tenen més seny, els altres
ResponEliminamés rauxa, ja que s'arrisquen molt, però potser quan es cansin de volar, també tindran la necessitat d'aclofar-se damunt dels
arbres...
La boira és misteriosa perquè no veiem el que amaga, però segur que quan bufi el vent, brillarà el sol.
M'agrada la teva visió, M. Roser. Però jo somnio amb l'excel·lent!
EliminaCrec que Artur té raó. Sempre és millor donar un pas endavant que quedar-se quiet.
ResponEliminaEm sorprèn el que dius, Josep, crec que tens raó!
EliminaMoltes gràcies, Helena, Al mi avui aquesta boira em recorda una gàbia, i les Gàbies mai són bones conselleres. Tot i que sempre depenen de l'esser que hi viu dins ... n'hi ha que desitges estar ben engabiats per no haver de ser lliures i triar en cada instant ... A tu et veig amb la boniquesa i llibertat de les orenetes ... Si em permets ... Un petonàs, bonica!
ResponElimina