 |
| FRANQUET, Núria dins núria Franquet fotografia |
Una fulla seca que no es decideix a creuar la reixa que separa el món interior de l'exterior. Una reixa molt protegida, amb punxes i tot. Però que no poden evitar que hi passi el vent de la poesia, l'art emboirat.
Fulla aventurera, que espera una brisa de vent que la porti cap al món desconegut, en busca de una altre primavera !!
ResponEliminaBon dissabte !!
Si fa no fa és això que dius és el que mostra la imatge, Artur!
EliminaM'encanta la foto i trobo el comentari magnífic. ...l'art intercel·lulart...un petó!
ResponEliminaSí, l'art té això, no es pot aferrar, Núria.
EliminaSi vol saltar a l'altre cantó, la fulla haurà de fer "reixing"...La poesia de la tardor, amorosirà la caiguda...
ResponElimina"reixing" en lloc de "ponting", molt bo, M. Roser!
EliminaLa conjunció de colors, la boira i la perspectiva de la reixa, deixen mig amagades una fulla juganera.
ResponEliminaBonica imatge de tardor.
Sí, Lupe, m'ha captivat l'estètica de la imatge.
EliminaRere el reixat s'obri tot un món que la fulla no es vol perdre, ancara que haja de fer reixing com diu M Roser!!!
ResponEliminaJoana, i també encara que no pugui sobreviure fora?
Elimina