dissabte, 8 de desembre de 2012

FRANQUET, Núria
dins núria Franquet fotografia

Una fulla seca que no es decideix a creuar la reixa que separa el món interior de l'exterior. Una reixa molt protegida, amb punxes i tot. Però que no poden evitar que hi passi el vent de la poesia, l'art emboirat.

10 comentaris:

  1. Fulla aventurera, que espera una brisa de vent que la porti cap al món desconegut, en busca de una altre primavera !!
    Bon dissabte !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si fa no fa és això que dius és el que mostra la imatge, Artur!

      Elimina
  2. M'encanta la foto i trobo el comentari magnífic. ...l'art intercel·lulart...un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, l'art té això, no es pot aferrar, Núria.

      Elimina
  3. Si vol saltar a l'altre cantó, la fulla haurà de fer "reixing"...La poesia de la tardor, amorosirà la caiguda...

    ResponElimina
    Respostes
    1. "reixing" en lloc de "ponting", molt bo, M. Roser!

      Elimina
  4. La conjunció de colors, la boira i la perspectiva de la reixa, deixen mig amagades una fulla juganera.
    Bonica imatge de tardor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Lupe, m'ha captivat l'estètica de la imatge.

      Elimina
  5. Rere el reixat s'obri tot un món que la fulla no es vol perdre, ancara que haja de fer reixing com diu M Roser!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana, i també encara que no pugui sobreviure fora?

      Elimina