dilluns, 17 de desembre de 2012


HORNIG, Sabine. Three part Easiness, 2009
Galeria Cristina Guerra


El temps ens lliga, ens encapsula, és compartimentat. Però alhora és flexible, obert, transparent. Normalment és en l'art que el temps es fa elàstic, que transcendeix la realitat.

8 comentaris:

  1. Potser que sigui la idea que tinc del temps i per això no porto rellotge?? Sóc claustrofòbica i la imatge m´engoixa, com tot el que em priva de llibertat.

    Bona tarda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uf! No podria no dur rellotge! Quan no en porto em falta alguna cosa. I això que sóc força intuïtiva, però també sóc racional.

      Elimina
  2. El màxim neguit que tinc sempre és relacionat amb el temps. No duc rellotge però no puc evitar ser esclava de l'hora. En canvi, quan escric o llegeixo, m'oblido completament del temps. La imatge és claustrofòbica però el teu comentari és alliberador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlant del temps, se m'ha penjat l'entrada abans d'hora, ha estat un error! Però el teu comentari és molt encertat Sílvia.

      Elimina
  3. En l'apunt anterior el radiador m'ha fet agafar una mica de calor. Per això vinc, ara, a l'elasticitat del nou temps.
    L'art.

    ResponElimina