 |
| GÓMEZ, Rodrigo. Riu Arno-Florència, Itàlia dins el bloc Rodrigo Gómez |
Un quadre abstracte que seria el fet dels reflexos en la superfície de l'aigua. Tota obra d'art és feta de superfície i profunditat, tota imatge amaga vida en el seu interior, darrere la bellesa captivadora.
una passada d'imatge!
ResponEliminasuperfície i profunditat, trobo que és encertadíssim per a una imatge.. just el que és..
Superfície i profunditat, forma i contingut, en definitiva.
EliminaLes dues cares d´una imatge. (Com també de les persones)
ResponEliminaMolt ben pensat, Elena!
Bessets!
Sí, sa lluna, les persones tenim més d'una cara, som ambivalents.
EliminaJo diria que la bellesa en ella mateixa ja és vida.
ResponEliminaLa bellesa és vida superficial.
EliminaReflexos com carícies.
ResponEliminaM'agrada molt l'aigua.
M'hi banyaria ara mateix.
Fa una mica de fred per banyar-se, com "fa fred pels estels".
EliminaLa superfície ens crida sovint a través de la bellesa a endinsar-nos en les profunditats. Una imatge, que és superficial i alhora profunda, com el teu comentari.
ResponEliminaLa bellesa és el reclam per voler i poder entrar dins de l'obra, Sílvia.
EliminaCom diu en Martí i Pol:"Tot el que és bell, incita a la bellesa".
ResponEliminaMolt bell, M. Roser!
EliminaTota imatge té una història al darrera i descobrir-la és fascinant !
ResponEliminaO no descobrir-la, que quedi latent.
EliminaI que bonic és que l'obra et sedueixi i et deixi descobrir-la, poc a poc, perquè cada dia et transmeti una part més íntima i encara més captivadora. Una abraçada Helena!
ResponEliminaSí, Joan, contemplar una obra d'art és això que dius.
EliminaEl mar sempre és una gran font d'inspiració que desperta obres d'art inspirades en la seua immensitat, sols comparable a l'assosec de la llibertat més gran per tots desitjada
ResponEliminaJoana, no es tracta del mar, sinó d'un riu, però està bé la teva reflexió.
Elimina