 |
| COBO, José. Obra dins la galeria Arnés & Röpke de Madrid |
Nens jugant, nens provant d'enfilar-se, de fer-se grans. Però un que baixa del sostre, és el que no vol ser gran, com Peter Pan. Més no sempre és amunt, ni s'identifica amb el progrés.
|
| COBO, José. Obra dins la galeria Arnés & Röpke de Madrid |
Si em permets ser frívol, diré que el nen de la paret no vol ser Peter Pan, vol ser Spiderman!
ResponEliminaXeXu,
Eliminam'agrada molt la teva idea, perquè a més rima!
haha, aquest nen que baixa de la paret és un heroi! És curiós que els nens sempre es vulguin fer grans, tan bé que s'hi està jugant i descobrint el món.
ResponEliminaSílvia,
Eliminael fet que la infantesa passi tan a poc a poc demostra la pressa per fer-se gran, per després voler tornar a ser una nena.
Es curiosa aquesta contradicció, de petits volem ser grans...i de grans, tornar a ser petits !!....en certa manera, a la tercera edat, a vegades succeeix.
ResponEliminaBon diumenge, Helena !!
artur, no tothom és com un nen, ni vol ser-ho. Se n'ha de ser de mena. A banda de la gent gran, és clar.
EliminaÉs una obra ben original...els infants proven, però no sempre aconsegueixen el que volen.
ResponEliminaÉs veritat que de petits volem ser grans, però moltes vegades, també els grans es tornen com infants, però no pas perquè ells ho vulguin...
M. Roser,
Eliminano aconsegueixen el que volen ni els que pugen ni els que baixen. Són diferents circumstàncies.
Sempre depenem de la gravetat (de l'assumpte) :D M'has fet pensar, i m'agrada!!
EliminaEstic contenta de fer-te pensar, però tu ja ho fas sola, Montse!
EliminaMa filla. Sempre ha anat contracorrent. És filla d'artistes ;)
ResponEliminaQuina sort, la teva filla de tenir-vos a vosaltres!
ResponEliminaJo crec que els nens no és que vulguin fer-se grans, més bé volen fer el que fan el grans.
ResponEliminaSempre m´agrada veure nens jugant.