diumenge, 22 de juliol del 2012

MINIMAL, Luz apagada dins Minimal Abstract

La llum apagada, la reixa de la botiga tancada, però més llum de sol que mai. A vegades el món interior i l'exterior no coincideixen gens, i aquest món exterior no ens pot proporcionar la llum, el benestar que necessitem per a nosaltres mateixos. Només comptem amb l'ombra del fanal que ens assenyala la seva inutilitat a ple dia. L'ombra de la llum.

8 comentaris:

  1. La llum ha de ser a l´interior, és quan ens sentim bé i capaços de reflectir-la al exterior.

    Molt bona reflexió Elena!!

    Uns bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna: Forster deia que l'únic enemic que compta és l'interior. Hi crec bastant.

      Elimina
  2. Quan l'interior es la pura contradicció de l'exterior pot fer més malany que el pitjor dels enemics.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana,
      sí, per experiència, és així, no hi ha res pitjor.

      Elimina
  3. L'ombra de la llum... m'agrada aquesta senzilla descripció. Molt en poc, minimilista com la imatge.
    Molt bon dia, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una mica com "L'ombra del vent", Gemma.
      Molt bon dia.

      Elimina
  4. M'has fet pensar en un conte molt curiós
    Hi havia un noi ajupit sota un fanal, donant voltes
    al voltant del fanal, mirant a terra amb moviments nerviosos ... Se li acosta un amic seu i li diu:
    - "Què estàs fent aquí, sota aquest fanal, tan preocupat?
    - "Estic buscant les meves claus."
    - "Però no les vas perdre allà a dins de casa teva?
    - "Si. Però és que aquí tinc més llum i veig més."
    M'agrada molt la teva reflexió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agrada el teu conte! És una mica Pere Calders. Gràcies, Marta.

      Elimina