dilluns, 10 de desembre del 2012

XIFRA, Jaume. Chaise de salon d'art, 1974
Dins la Fundació Suñol, BCN
Això seria l'abstracció, el contrari de l'empatia. Com en un camp de concentració, a vegades la vida es fa tan difícil com de reposar en una cadira com aquesta.

12 comentaris:

  1. No es pot reposar en aquesta cadira però no per això deixa de ser una cadira, m'agrada. En un camp de concentració, però la vida sí que deixa de ser vida perquè li falta el més bàsic per ser-ho, la llibertat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, en un camp de concentració hi manquen la llibertat i més coses, com la dignitat, com el menjar. És veritat que si hi poses un coixí, pots arribar a seure-hi, en aquesta cadira.

      Elimina
  2. A mi sí que em fa pensar en les persones que pateixen, siga pel motiu que siga, no hi ha repós possible ni cadira que els servesca.

    ResponElimina
  3. Fa malt....fins i tot de veure-la !! Millor reciclar-la per fer-hi quelcom més útil i de bon servei !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, fa mal a la vista! Hi ha persones que les punxes els afecten la visió, fins i tot.

      Elimina
  4. Doncs moltes cadires estan fetes pensant en ves a saber quines idees modernes però no pas en la comoditat dels qui s'hi han d'asseure. Potser han pres aquesta cadira com a inspiració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi,
      prova de seure en una Rietveld (aquella que sembla un quadre de Mondrian), és abstracció pura, i per tant molt incòmoda!

      Elimina
  5. Sí que fa mal als ulls, i a la pell...i al cor.

    Aferrades.

    ResponElimina
  6. sa lluna, és una paradoxa que allà on has de reposar no puguis fer-ho.

    ResponElimina
  7. M'agrada aquesta imatge!
    És molt frapant, potent i, alhora plena de fragilitat.
    Aquesta cadira és una metàfora aplicable a moltes coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, ho he vist en els comentaris, que és una metàfora aplicable a moltes coses.
      Benvingut, amb bons ulls!

      Elimina