 |
| KRAEMER, Christian. Holding hands dins AnaViaja Street Art |
És amb les mans com es fa una obra que vulgui reflectir el sublim. Una carretera que es recolza en una columna de formigó, bé podria fer-ho en una mà metafòrica, pintada, amb una construcció més humanitzada, almenys estèticament parlant. L'art és això, un vel de felicitat sobre la roca de duresa de la vida, que deia Rosa Cabré.
Viure és suportar el pes de la vida i, de vegades, enlairar-se com una ploma al vent.
ResponEliminaQue bé ho dius, novesflors!
EliminaCom t'ho fas, per trobar imatges tan genials? Això va també per la papallona sobre la llauna. Saber trobar poesia en coses quotidianes, fins i tot lletges, quina sort!
ResponEliminaBon estiu!
Ramon,
ResponEliminaaquest bloc es retroalimenta constantment, les imatges les trec gairebé sempre dels meus seguidors, de la mateixa manera que faig amb el de poesia comentada. Per a mi és molt fàcil i agradable. I sí, són genials!
Aquest grafit està molt ben posat. M'ha agradat això que la poesia és un vel de felicitat a la vida. De la mateixa manera es pot entendre la música, el saber, la companyia, l'amor...
ResponEliminaLa teva extensió metafòrica d'aquesta idea també m'agrada molt, Consol.
EliminaMaca descripció del que pot ser l'art, un vel, doncs la realitat d'una o altra manera el sustenta.
ResponEliminaUna mà que sosté el pes del ciment, elegant gest que em recorda la del cambrer al servei del client en una de les terrasses estiuenques.
Molt bona imatge, Gemma!
Eliminamolt suggerent la imatge i molt enriquidores les teves paraules helena
ResponElimina;-)