dimarts, 30 de juliol del 2013

ROSANAS, Carme, Entrada a una casa de pagès, dins Col·lecció de moments

Una porta mig oberta, mig tancada. Amb cortines recollides, però que són entre el món interior i l'exterior també. Plantes disposades de manera simètrica, com mana l'estètica clàssica, per a una imatge rústica, pintada de manera rústica.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

20 comentaris:

  1. Sergi30 de juliol del 2013, a les 9:10

    I una pintura molt maca, la Carme se supera a ella mateixa.

    ResponElimina
  2. Consol30 de juliol del 2013, a les 9:25

    Els colors, ni molt vius ni molt apagats, em transmeten la sensació d'una vida pausada, sense presses ni estridències.

    ResponElimina
  3. Carme Rosanas30 de juliol del 2013, a les 10:27

    Moltes gràcies, Helena, m'ha fet il·lusió veure la meva porta aquí.

    Sempre m'animeu a seguir endavant, encara que hi ha dies que no em surt res de bo quan em poso a pintar. Gràcies i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2013, a les 11:45

      Carme,
      a tots ens passa que no ens en sortim a voltes. Però és igual, la inspiració acaba tornant.

      Elimina
  4. Elfreelang30 de juliol del 2013, a les 13:31

    m'agrada la teva mirada al dibuix de la Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2013, a les 13:43

      Moltes gràcies, Elfreelang! La pintura de la Carme és molt interpretable.

      Elimina
  5. sa lluna30 de juliol del 2013, a les 13:33

    Com la mateixa vida, cap a dins i cap a fora.

    Molt bon dia, nina!
    Bessets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2013, a les 13:44

      Sí, sa lluna, com la mateixa vida, cercant l'equilibri.

      Elimina
  6. Jordi Solà Coll30 de juliol del 2013, a les 15:36

    El teu post és una finestra oberta a una entrada que convida: joc de miralls...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2013, a les 17:48

      M'agrada molt això que dius, Jordi. L'obra i la interpretació són sempre un joc de miralls.

      Elimina
  7. Audrey30 de juliol del 2013, a les 17:15

    La Carme sempre fa uns dibuixos ben bonics i les teves paraules són adients, m'agrada aquest interior i exterior que es deixa entre veure ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2013, a les 17:50

      Audrey, l'obra deixa entreveure alhora que amaga el seu interior. I jo provo de copsar-lo.

      Elimina
  8. Sílvia 30 de juliol del 2013, a les 17:26

    Té un encant especial aquesta pintura, deu ser per aquesta porta mig oberta mig tancada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals30 de juliol del 2013, a les 17:52

      Sílvia,
      la porta mig oberta és com un tall a la faldilla.

      Elimina
  9. M. Roser30 de juliol del 2013, a les 22:31

    Ui, com em sona el dibuix...M'agraden molt les portes i les finestres, sobretot quan tenen una estètica tan agradable a la vista...Hi quedaria bonic un gatet prenent el sol...

    ResponElimina
  10. Helena Bonals31 de juliol del 2013, a les 8:55

    A mi també m'agraden molt les portes i les finestres, pel que representen, M. Roser.

    ResponElimina
  11. FETS A CAPRITX31 de juliol del 2013, a les 17:53

    Un tros de cortina a primera vista ,al tacte, invitant a entrar .L´altrè costat privacitat,entrevist per mitja del vidre.
    Masia tranquila ,pausada, com el traç de l´aquarel.la -
    M´agradat molt el teu escrit Helena . Molt bonic.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)