 |
| MIQUEL, Visió borrosa dins Fotofília |
Visió borrosa abans de les ulleres, visió borrosa després de les ulleres. Quan ens concentrem en una pàgina, en unes línies d'un llibre, també fem abstracció de la resta. I en retenim tan poc! La saviesa que n'obtenim, allò que ens sedueix, es redueix a unes poques paraules, generalment.
Però també a vegades són tants els estímuls que tenim davant que gràcies a la nostra visió borrosa i limitada podem captar-ne una part essencial. Veure-ho tot no estar al nostre abast.
ResponEliminaNo som déus, Consol!
EliminaSempre m'ha sorprès que després de gaudir molt i molt d'una lectura, d'un llibre en pugui retenir tant poc.
ResponEliminaHi ha alguna novel·la, que després dels anys i anys, només puc dir, recordo que em va agradar molt, queda la sensació, les emocions, el contingut sovint vola, vola... i és quan vas rellegint que de tant en tant, penses, ah! sí! d'això me'n recordo... Sí, però, just en el moment que ho llegeixo, abans no, i desprès...
Carme,
ResponEliminaels llibres són feixucs, la lleugeresa és el que en retenim.
Em passa sovint quan llegeixo de tenir aquesta sensació. Per això de vegades m'apunto algunes frases per retenir-les, em fio poc de la meva memòria. Bon comentari, Helena!
ResponEliminaSílvia,
Eliminajo hi poso una ratlla i m'apunto la pàgina, sobretot quan en faig una ressenya, del llibre. Si t'entretens gaire perds el fil.
És veritat, de vegades, trobem una expressió o una imatge poètica, que ens agrada tant, que per un moment se'ns oblida el total del què estem llegint. Jo faig com la Sílvia, m'apunto coses...
ResponEliminaBon començament de setmana.
M. Roser,
Eliminaestem totes d'acord que costa de retenir.
A vegades penso que la visió, borrosa o no, queda als vidres ...
ResponEliminaJosep,
Eliminaels vidres de la forma en la poesia.