 |
| Light dins Las fotos mas alucinantes |
Vet aquí el que és clàssic, el que és genial. La bombeta, la idea que ressalta per sobre de les altres, com la lluna per sobre de les estrelles, com el bell per sobre del que només és bonic, com l'amor de la simple coneixença.
La possibilitat que ens dóna l'òptica de poder desenfocar part d'una imatge això si que és genial!!
ResponEliminaMolta fresqueta per a tu, Helena.
Gemma,
Eliminaés veritat el que dius.
Molta fresqueta per a tu també!
La bombeta es fondrà, segur.
ResponEliminaI tots els finals són mals finals! Però quina llum més maca.
ResponEliminai no es fondrà.
EliminaAixí m'agrada!!!
ResponEliminaEstic amb la Gemma quant a les possibilitats de la profunditat de camp (surt el fotògraf que hi ha dins meu)... D'altra banda no puc estar-me d'elogiar la teva entrada, text i imatge... aquesta me la miraré una bona estona...
ResponEliminaMoltes gràcies, Jordi, aquesta imatge és una bona idea.
EliminaUna cosa tan simple com una bombeta i quina imatge més maca tot el conjunt, encara que les altres llumetes no sé què són. L'explicació també la trobo bonica...
ResponEliminaM'agraden més les espelmes, però aquesta bombeta és maca. Gràcies, M. Roser.
EliminaJo em pregunto: que és mes bell o mes bonic, la lluna o les estrelles?
ResponEliminaI que ens dóna mes satisfaccions la bellesa o les coses boniques ... que normalment són més accessibles?
O potser és que el bonic és un grau inferior de bellesa?
Ostres, bona nit Helena que m'estic enrotllant :)
Pere,
Eliminaallò bo, bell i veritable en contrast amb el correcte, bonic i adequat, que deia Forster. És veritat que la comparació amb les estrelles i la lluna és fluixa, però no tinc cap necessitat de ser perfecta:)
La bombeta en si ja expressa una gran idea, el text l'amplifica.
ResponEliminaGràcies, Consol, per no menysprear l'intèrpret.
Elimina