dimarts, 16 de juliol del 2013

Somieig

CASAS, Ramon Matinee, 1900
dins Col·lecció de moments

Tot l'artifici,
però sobretot la llum,
sembla inspirar-te
quan estàs somnolent.
Entre la nit i el dia.

29 comentaris:

  1. A mi m'inspira més entre el dia i la nit, quan comença la somnolència abans del son.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs a mi m'inspira de la mateixa manera, tot ajuda a a estar en vena!

      Elimina
  2. La llum tènue, onírica i inspiradora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és una llum molt maca, com la de la majoria dels quadres de Casas, MartinaH.

      Elimina
  3. És curiós, Helena, aquets és una de las moltes obres que confonc.. Quan el veig em recorda a Toulouse-Lautrec. També està dins del llit, Es una obra del 1900, pot ser que no hi arribi...
    Si, entre la nit i el dia. Per a Ramón Casas el món a vegades era una impressió acolorida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      és veritat que hi té una retirada amb Tolouse-Lautrec.

      Elimina
  4. Els somnis diürns són inspiradors. Bona aportació!

    ResponElimina
  5. L'estat de trànsit sempre fecund, entre son i vigília, entre el dia i la nit, entre realitat i somni, entre consciencia i inconsciència.

    Molt ben trobat, Helena!

    ResponElimina
  6. Sembla que en aquest estat escrivien els surrealistes allò que André Breton anomenava escriptura automàtica.

    ResponElimina
  7. El teu poema també inspira aquest estat de somnolència. Entre el dia i la nit que ara comença.

    ResponElimina
  8. Cert, un dels moments més inspiradors és quan esperem la son. Molt bonic

    ResponElimina
  9. Entre la nit i el dia, és un instant inspirador de vida...Entre el dia i la nit, l'instant és inspirador de nostàlgies...

    ResponElimina
  10. .....un moment molt creatiu aquest...quan el cervell va per lliure !!
    Una abraçada, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va tant per lliure que se t'escapa si no ho apuntes, Artur!

      Elimina
  11. S'ha d'aprofitar quan l'assossec ens para la taula.

    O tal com deia Vinyoli: " Sempre de nit, confusament cremen els mots, neixen imatges, maduren cels,aurores, platges..."

    Salut.

    ResponElimina
  12. Jo necessito estar més estona al llit, cada matí. En qualsevol obra de Casas o de qui em pogués retratar dormint.
    L'angle de la pintura, és fantàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lupe,
      jo també dormo molt, i més ara que sóc de vacances!

      Elimina
  13. Respostes
    1. Jordi,
      és que encara no he penjat res de nou, és veritat! Vull trencar amb la monotonia. Potser ara m'hi poso.

      Elimina
  14. És quan dormim que veiem clar, però si ho fem amb un ull obert encara més. ;)

    ResponElimina