dimarts, 16 de juliol del 2013

Somieig

CASAS, Ramon Matinee, 1900
dins Col·lecció de moments

Tot l'artifici,
però sobretot la llum,
sembla inspirar-te
quan estàs somnolent.
Entre la nit i el dia.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

29 comentaris:

  1. Sergi16 de juliol del 2013, a les 12:56

    A mi m'inspira més entre el dia i la nit, quan comença la somnolència abans del son.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de juliol del 2013, a les 13:01

      Doncs a mi m'inspira de la mateixa manera, tot ajuda a a estar en vena!

      Elimina
  2. MartinaH16 de juliol del 2013, a les 13:13

    La llum tènue, onírica i inspiradora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de juliol del 2013, a les 13:23

      Sí, és una llum molt maca, com la de la majoria dels quadres de Casas, MartinaH.

      Elimina
  3. Josep16 de juliol del 2013, a les 19:17

    És curiós, Helena, aquets és una de las moltes obres que confonc.. Quan el veig em recorda a Toulouse-Lautrec. També està dins del llit, Es una obra del 1900, pot ser que no hi arribi...
    Si, entre la nit i el dia. Per a Ramón Casas el món a vegades era una impressió acolorida

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals16 de juliol del 2013, a les 22:22

      Josep,
      és veritat que hi té una retirada amb Tolouse-Lautrec.

      Elimina
  4. Sílvia 16 de juliol del 2013, a les 20:17

    Els somnis diürns són inspiradors. Bona aportació!

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas16 de juliol del 2013, a les 20:24

    L'estat de trànsit sempre fecund, entre son i vigília, entre el dia i la nit, entre realitat i somni, entre consciencia i inconsciència.

    Molt ben trobat, Helena!

    ResponElimina
  6. novesflors16 de juliol del 2013, a les 21:10

    Sembla que en aquest estat escrivien els surrealistes allò que André Breton anomenava escriptura automàtica.

    ResponElimina
  7. Consol16 de juliol del 2013, a les 22:45

    El teu poema també inspira aquest estat de somnolència. Entre el dia i la nit que ara comença.

    ResponElimina
  8. Relatus17 de juliol del 2013, a les 12:17

    Cert, un dels moments més inspiradors és quan esperem la son. Molt bonic

    ResponElimina
  9. M. Roser17 de juliol del 2013, a les 17:00

    Entre la nit i el dia, és un instant inspirador de vida...Entre el dia i la nit, l'instant és inspirador de nostàlgies...

    ResponElimina
  10. artur17 de juliol del 2013, a les 19:02

    .....un moment molt creatiu aquest...quan el cervell va per lliure !!
    Una abraçada, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juliol del 2013, a les 19:32

      Va tant per lliure que se t'escapa si no ho apuntes, Artur!

      Elimina
  11. Josep Lázaro17 de juliol del 2013, a les 19:45

    S'ha d'aprofitar quan l'assossec ens para la taula.

    O tal com deia Vinyoli: " Sempre de nit, confusament cremen els mots, neixen imatges, maduren cels,aurores, platges..."

    Salut.

    ResponElimina
  12. Lupe17 de juliol del 2013, a les 21:03

    Jo necessito estar més estona al llit, cada matí. En qualsevol obra de Casas o de qui em pogués retratar dormint.
    L'angle de la pintura, és fantàstic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de juliol del 2013, a les 21:16

      Lupe,
      jo també dormo molt, i més ara que sóc de vacances!

      Elimina
  13. Jordi Dorca18 de juliol del 2013, a les 15:56

    Pel somni encara passejo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals18 de juliol del 2013, a les 17:17

      Jordi,
      és que encara no he penjat res de nou, és veritat! Vull trencar amb la monotonia. Potser ara m'hi poso.

      Elimina
    2. Helena Bonals18 de juliol del 2013, a les 19:37

      Jo també passejo encara pel somni!

      Elimina
  14. Rafel28 de juliol del 2013, a les 12:13

    És quan dormim que veiem clar, però si ho fem amb un ull obert encara més. ;)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)