 |
| MIQUEL. L'olimp català en temps gris dins Fotofília |
La muntanya de Montserrat, amb el seu microclima, perquè la bellesa sempre sol ser una cosa apart. Amb núvols per dalt, boira per baix. Les idees i els sentits es corresponen, com en un poema la metàfora encaixa en la mètrica. La forma, en definitiva, deixaria entreveure la força de la muntanya.
En diàleg, els pols complementaris, evoquen cadascuna de les parts i llur naturalesa...
ResponEliminaHo has observat molt bé, Jordi. Els pols evoquen, tenen connotacions.
EliminaMai la veig igual. I així serà sempre.
ResponEliminaJo tampoc la veig mai igual, aquesta muntanya, Josep, i sempre m'impressiona molt.
EliminaLa força de la muntanya, és difícil d'amagar.
ResponEliminaACarme,
Eliminaa vegades costa d'amagar, però és l'essència d'un poema, el misteri.
La bellesa canviant i alhora immutable, una muntanya plena de contrastos, com a tu t'agrada.
ResponEliminaM'agrada molt la teva interpretació de la meva interpretació, Sílvia!
EliminaAqui , la bellesa hi es tant present , amb el que es veu, com en el que se sent en mirar-la !
ResponEliminaUna bona mirada a les sensacions, Helena !!
M'alegra que t'agradi la bellesa excel·lint d'aquesta imatge, Artur!
EliminaPassava amb el cotxe, Helena, i els núvols a Montserrat em van produir la mateixa sensació que el meu viatge, la provisionalitat canviant davant de la immutabilitat.
ResponEliminaMolt bona anàlisi de la teva pròpia imatge, Miquel! Provisional ho seria el teu bloc!
EliminaEl misteri, per dalt, pel mig.
ResponEliminaEl misteri dels núvols, sempre cap amunt, molt ben vist, Jordi Dorca.
Elimina"L´olimp català amb temps gris" perfecta definiciò amb l´imatge, pels tems que estem vivint actualment
ResponEliminaLa força del caracte, la cultura i l´esser catala per damunt de tots el entrebancs.
Salut Helena
Molt maco això que dius, Rosalia! El títol de la imatge és tan ben trobat com la imatge.
EliminaUna muntanya misteriosa, magnífica, especial, impactant.
ResponEliminanovesflors,
Eliminacom totes les muntanyes, és incommesurable.
Gairebé m'ha costat reconèixer la muntanya, té tants indrets diferents , màgics i corprenedors, que cadascú la pot veure segons el seu punt de mira, i ens provoca sentiments diferents però sempre positius...
ResponEliminaBona nit.
M.Roser,
Eliminajo he pogut fer un petit cim d'aquesta muntanya alguna vegada, val la pena.