diumenge, 30 de juny de 2013



Tantes escales cap al cel, que no es recolzen enlloc, bé podrien dur cap a la lluna de la independència. Aquestes imatges són de la part del Concert per la Llibertat en què es va cantar l'"Estaca", "si tu l'estires fort per aquí"...

21 comentaris:

  1. Confiem que ens duguin a un lloc ben acollidor, al menys, per a tots !
    Bon diumenga,Helena !

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí, Artur, segur que serà molt més acollidor que el que tenim ara.

      Elimina
  2. Doncs, vinga, a estirar ben fort, ben fort!!!

    ResponElimina
  3. Escales que menen als nostres ideals, al lloc del món on volem ser i créixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Consol,
      m'agrada la imatge senzilla de les escales, n'hi ha prou amb poc i alhora amb molt per menar als nostres ideals.

      Elimina
  4. A mi em va agradar molt la decoració senzilla de l'escenari, les escales per pujar fins a les estrelles i sobretot aquella mena de rosassa gegant que canviava de colors i formes com un gran calidoscopi calidoscopi...
    Tot plegat, molt emotiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que m'han sortit dos calidoscopis, com que era tan gran!!!

      Elimina
  5. Escales que a més a mi em recorden la "Escaleta al vent" de la Joana Raspall -un dels seus llibres-, la poetessa que just avui celebra cent anys!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  6. Helena,
    Amb tantes escales, com serà que no hi arribi ningú!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però hi hem d'arribar entre tots, Jordi Dorca!!!

      Elimina
  7. A mi les escales (les veritats que pugen per esglaons de cançó) em van recordar Espriu, el 'Nou cant dels Segadors':

    Si volíeu escoltar,
    obriríeu la finestra.
    Per esglaons de cançó,
    veritats pugen de pressa.

    Al mateix cor de la nit
    un nou càntic començava,
    perquè us acompanyi el pas
    al llindar de l'esperança.

    Cal cremar tot el record
    d'un ahir ple de tristesa
    a fogueres del demà
    que ja és temps avui d'encendre. (...)

    Confiem-hi. "Car és l'hora de la feina... Car és l'hora de la sega".

    ResponElimina
  8. No el coneixia, aquest poema d'Espriu, però el motiu dels esglaons es repeteix. M'agrada molt això de les fogueres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És del llibre 'Per a la bona gent' (1984) i el va musicar i cantar Marina Rossell. Si vols, aquí hi ha el text sencer (i el d'altres poemes d'ell):

      http://www.cuentocuentos.net/poesia/155/un-nou-cant-del-segadors.html

      I aquí, interpretat per Marina Rossell:

      http://www.youtube.com/watch?v=_gkKt4sEJV0

      Cordialment!

      Elimina