Vaig practicar molt. Durant un temps en vaig escriure moltes, moltes.
I ara tenia ganes de provar una cosa que vaig sentir-li a la Joana Raspall en un vídeo, a Petiteses, ella deia que a part del recompte de síl·labes de les tankas i els haikús, que no havien d'acabar mai amb síl·laba aguda, que el japonesos deien que s'havia de deixar la veu en suspens, acabant sempre amb una àtona (la que ja no es compta, en català) . Ho havia de provar, ja! :) Jo sempre els feia comptant síl·labes i prou.
Perdona el rotllo, he pensat que t'agradaria saber-ho i potser fins i tot de sentir-ho.
Queda millor si acaba en plana (recorde que una vegada ho comentava Josep Porcar) però si acaba en aguda el vers no ha de tenir 4 síl·labes, sinó 5; i si és l'altre vers, no n'hauria de tenir 6 sinó 7. També sembla que els versos no han de rimar. De tota manera, molta gent en fa aproximacions i mentre no siguen exagerades queda bé. Per cert, sabríeu dir-me si tanka és una paraula masculina o femenina? No ho sé mai. Tampoc no sé si haiku s'ha d'apostrofar i s'ha d'accentuar o no. Si m'ho aclariu us ho agrairé.
Segons el DIEC, ‘tanka’ (amb una sola N) és femení, plural ‘tankes’ segons l’exemple; i ‘haiku’ (paraula plana) és masculí. Però segons la transcripció fonètica del Termcat, la H hi és aspirada, i per tant no hauríem d’escriure ‘l’haiku’ sinó ‘el haiku’ i pronunciar ‘el hàiku’ amb H aspirada i accent a la A. La llàstima és que l’exemple de l’ÉsADir és en plural, però la transcripció fonètica és com el cotó: no enganya.
Definicions del DIEC:
tanka f. [FLL] Estrofa clàssica d’origen japonès de trenta-una síl•labes mètriques, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba.
haiku m. [FLL] Estrofa d’origen japonès formada per disset síl•labes mètriques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d’una tanka.
Definicions del Termcat (segons ÉsADir):
tanka (or.) táŋkə, (occ.) táŋka. Forma poètica japonesa clàssica de 31 síl•labes mètriques, repartides en cinc versos segons l'esquema 5-7-5-7-7. Plural: tankes.
haiku (pron. hàiku). Forma d'expressió poètica d'origen japonès en què es combinen 17 síl•labes en tres versos, generalment de 5, 7 i 5 síl•labes, que se solen presentar aïllats i sense rima. (Termcat). Plural: haikus. Els haikus tradicionals són una versió de la tanka, s'inspiren en l'observació de la natura i contenen alguna referència a l'estació de l'any en què s'escriuen. (Termcat).
Sigui com sigui, són unes estrofes molt boniques i donen molt bon joc als poetes i a les poetes. Gràcies per les que hi heu posat.
Penso que KRT ha donat una explicació molt acurada: la tanka(f) i el haiku (m).I els versos sempre acaben amb síl·laba plana... He vist molts haikus, amb mètriques diferents. Trobo que si hi ha unes normes cal seguir-les. Sinó les seguim, sempre podem dir que hem fet un poema curt...Des d'ara mi fixaré molt.
Aquesta pluja
ResponEliminaho inunda tot, encara
el vent arrissa
només bocins d'idees
les altres resten calmes.
Bon dia, Helena!
Carme,
ResponEliminales teves idees no resten calmes, ets molt ràpida fent una tanka!
Vaig practicar molt. Durant un temps en vaig escriure moltes, moltes.
EliminaI ara tenia ganes de provar una cosa que vaig sentir-li a la Joana Raspall en un vídeo, a Petiteses, ella deia que a part del recompte de síl·labes de les tankas i els haikús, que no havien d'acabar mai amb síl·laba aguda, que el japonesos deien que s'havia de deixar la veu en suspens, acabant sempre amb una àtona (la que ja no es compta, en català) . Ho havia de provar, ja! :) Jo sempre els feia comptant síl·labes i prou.
Perdona el rotllo, he pensat que t'agradaria saber-ho i potser fins i tot de sentir-ho.
Molt interessant, Carme, però a mi m'agrada poder acabar el vers de les dues maneres, que ja és prou difícil d'encabir-ho tot en una tanka.
EliminaQueda millor si acaba en plana (recorde que una vegada ho comentava Josep Porcar) però si acaba en aguda el vers no ha de tenir 4 síl·labes, sinó 5; i si és l'altre vers, no n'hauria de tenir 6 sinó 7. També sembla que els versos no han de rimar. De tota manera, molta gent en fa aproximacions i mentre no siguen exagerades queda bé.
EliminaPer cert, sabríeu dir-me si tanka és una paraula masculina o femenina? No ho sé mai. Tampoc no sé si haiku s'ha d'apostrofar i s'ha d'accentuar o no. Si m'ho aclariu us ho agrairé.
No sabia tot el que expliques, novesflors. Jo no ho faig pas així.
EliminaL'abstracció com un iceberg.
ResponEliminaJordi,
Eliminal'abstracció, l'únic que ens arriba a vegades del fons, del contingut.
Preciós!
ResponEliminaMoltes gràcies, Núria! La imatge ho és molt, de preciosa.
EliminaQue no pari de bufar el vent!
ResponEliminaSílvia,
Elimina"que no pari la música" diu Lluís Llach.
Imatge i poema són enigmàtics i tenen llum pròpia.
ResponEliminaConsol,
Eliminaescric el que em suggereix la imatge.
Segons el DIEC, ‘tanka’ (amb una sola N) és femení, plural ‘tankes’ segons l’exemple; i ‘haiku’ (paraula plana) és masculí. Però segons la transcripció fonètica del Termcat, la H hi és aspirada, i per tant no hauríem d’escriure ‘l’haiku’ sinó ‘el haiku’ i pronunciar ‘el hàiku’ amb H aspirada i accent a la A. La llàstima és que l’exemple de l’ÉsADir és en plural, però la transcripció fonètica és com el cotó: no enganya.
ResponEliminaDefinicions del DIEC:
tanka f. [FLL] Estrofa clàssica d’origen japonès de trenta-una síl•labes mètriques, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7. Dues tankes de Carles Riba.
haiku m. [FLL] Estrofa d’origen japonès formada per disset síl•labes mètriques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d’una tanka.
Definicions del Termcat (segons ÉsADir):
tanka (or.) táŋkə, (occ.) táŋka. Forma poètica japonesa clàssica de 31 síl•labes mètriques, repartides en cinc versos segons l'esquema 5-7-5-7-7. Plural: tankes.
haiku (pron. hàiku). Forma d'expressió poètica d'origen japonès en què es combinen 17 síl•labes en tres versos, generalment de 5, 7 i 5 síl•labes, que se solen presentar aïllats i sense rima. (Termcat). Plural: haikus. Els haikus tradicionals són una versió de la tanka, s'inspiren en l'observació de la natura i contenen alguna referència a l'estació de l'any en què s'escriuen. (Termcat).
Sigui com sigui, són unes estrofes molt boniques i donen molt bon joc als poetes i a les poetes. Gràcies per les que hi heu posat.
Una abraçada.
Gràcies a tu per una informació tan completa.
EliminaPenso que KRT ha donat una explicació molt acurada: la tanka(f) i el haiku (m).I els versos sempre acaben amb síl·laba plana...
ResponEliminaHe vist molts haikus, amb mètriques diferents. Trobo que si hi ha unes normes cal seguir-les. Sinó les seguim, sempre podem dir que hem fet un poema curt...Des d'ara mi fixaré molt.
Jo els faig de 4-6-4, plana o aguda, tal i com em va ensenyar Francesc Mompó.
Elimina