 |
| Guitar dins The nicest pictures |
La música hauria de ser com una rosa enmig de la neu, diu Kundera. També l'art deixa empremta, fon la manca d'empatia per uns moments. Però la música no hauria de ser omnipresent com ho és ara. N'hi ha prou amb unes gotes de bellesa al dia, amb una illa del sublim a la vida.
Quanta raó no tens! L'excés de música, l'excés de mots pot arribar a estabornir els sentits.
ResponEliminaM'agrada dir les coses amb poques paraules.
I a tu també.
Però tu a vegades escrius més llarg amb molta força, jo crec que encara no en sé prou. A més, jo escric curt però molt sovint, a la llarga també em faig pesada!
EliminaNo et fas pesada.
EliminaGràcies, Jordi. És que necessito d'aprofitar el temps que no sempre he tingut ni tindré.
EliminaPobra de tu que deixis de fer-te pesada, eh?! La imatge és sensacional, la frase de Kundera hi queda clavada i el comentari també. Però la bellesa amb comptagotes s'aprecia més per contrast no perquè sigui més bella.
EliminaLa bellesa a contagotes, sense opulència ni exuberància és la que m'agrada més, Sílvia.
EliminaEl silenci és tan bell, en molts moments sona sublim!
ResponEliminaJo també aprecio molt el silenci, Gemma. Més que la música.
ResponEliminaL'excés, en música o paraules, té el poder de banalitzar, el silenci mai és banal.
ResponEliminaConsol,
Eliminasovint em plantejo de publicar menys. Però la constància també és bona.
Potser això depén de cadascú i de l'edat. Jo ara faig com tu dius però de joveneta m'envoltava de música tant com podia.
ResponEliminaJo també, novesflors, i me'n penedeixo.
Eliminatot en la seva justa mesura......sempre
ResponEliminaMolt bona, aquesta frase, Joan.
EliminaFixa't que les cordes es fonen entre la neu. Potser som com les petjades, que sense el cos no tenen forma ni sentit.
ResponEliminaLa música de la vida... :0)
Molt bona idea de nou, cantireta.
EliminaLa música cada cop l'avorreixo més.