 |
| GUDIOL, Montserrat. Dins Viatge plural |
L'intent de ser al quadre i al mateix temps fora. De ser somniadora i realista alhora, de ser art i vida. Sortir-ne a la superfície amb el cap, l'intel·lecte, i amb les mans, allò que es fa manualment, els dos elements amb els que es fa una obra.
Fantàstic, senyora Bonals. Però, a vegades -i malauradament no sempre- a les obres també s'hi posa una miqueta de cor. Felicitats per l'entrada.
ResponEliminaUi! Me'n descuidava del cor, crec que el cor és en la mateixa tela, ho ocupa pràcticament tot, com vostè ve a dir, és molt important, no només una miqueta.
EliminaHi queda molt bé aquesta pintura!
ResponEliminaNo entenc què dius, Sílvia.
EliminaLa il·lustració, vull dir, que la Gemma va fer servir per acompanyar el teu poema de "Petites alegries". M'he embolicat, no em facis gaire cas!
EliminaA vegades la funció que fan el cap i les mans és tant potent que es fan evidents i el cor queda amagat darrere la tela, o és la tela, com dius. Si el cor queda molt amagat, a mi les obres d'art no m'agraden tant, necessito veure'l que també tregui el cap per la tela. :D
ResponEliminaCarme,
Eliminael cor és invisible i visible alhora, com aquest quadre és dins la tela i fora.
En aquest quadre és dins la tela amagat... vaja, trobo jo... i amb tots els respectes pels que penseu diferent. Potser per això te l'havies oblidat. No l'ensenya.
EliminaNo l'ensenya, però crec que és fet amb molt de cor.
EliminaEl quadre m'ha fet pensar en el relat del pintor Notxa tot i que de manera diferent. En Notxa usa el quadre per escapar de la realitat i en aquest que tu mostres, tinc la sensació que el pintor hi està atrapat.
ResponEliminaGuspira,
Eliminadeu ser més abstracte, el de Notxa, perquè el realisme d'aquest altre implica acceptació, empatia.
Capto certa timideza a sortir fora, com si li atrapés més l'interior.
ResponEliminaBona tarda, nina!
Aferradetes
L'has clavat, sa lluna!
EliminaEl llenç li tapa el cor, i el bressola. No es pot ensenyar tot, en art.
ResponEliminacantireta,
Eliminano es pot matar tot el que és gras, en art, com en tot.
Sempre ho fas anar de meravella!
ResponEliminaBon dia, Helena.. i gràcies per la referència, fa il.lusió.
Gemma,
Eliminadoncs a mi encara m'ha fet més il·lusió la teva, de referència.
És veritat, sembla que estigui dins del quadre. Si em passés a mi, per favor que sigui de Ramon Casas. en la qual la preocupació i la defensa dels drets socials i laborals dels treballadors van marcar l'esdevenir de la societat. Gràcies, Helena.
ResponEliminaJosep,
EliminaRamon Casas és una delícia. Podries ser dins el quadre dels dos amics en cotxe, baixant-ne per prendre un cafè a "Els quatre gats".
quina imatge més preciosa i acompanyada dels teus mots, arriba a ser una gran ensenyança
ResponEliminafelicitats de nou helena per la teva bona feina !
joan
Moltes gràcies, Joan! Sempre dic que faig el que puc!
EliminaQuin èxit d'entrada. Però la del quadre no pot sortir. Potser enyora la realitat, tan planera, còmoda, sense ensurts.
ResponEliminaM'agraden aquests quadres, Jordi, amb ensurts o sense. La protagonista enyora la realitat però es protegeix amb l'art.
ResponEliminaSí, més aviat això darrer que tu dius.
EliminaPerò porta els ulls aclucats.
Per no deixar de somniar.
EliminaDoncs a mi,m´arriba ...a pesar de la timidesa o la servitut (les mans replegades) del personantge , surt de l´entorn on l.han colocat...un viatge a les il.lusions ...( el blau de tot el lienç)..Salutacións Helena
ResponEliminaRosalia,
Eliminaa mi també m'agrada, per aquesta timidesa.
Realitat e imaginació, donant-se la mà !!
ResponEliminaartur,
Eliminasempre hauria de ser així.
Somni i realitat, talment com la vida!.
ResponEliminaEspero retrobar.te, si et ve de gust, en el nou Moments...
Audrey,
Eliminatalment com la vida, però sobretot en l'art.