dilluns, 17 de juny de 2013

GUDIOL, Montserrat. Dins Viatge plural

L'intent de ser al quadre i al mateix temps fora. De ser somniadora i realista alhora, de ser art i vida. Sortir-ne a la superfície amb el cap, l'intel·lecte, i amb les mans, allò que es fa manualment, els dos elements amb els que es fa una obra.

31 comentaris:

  1. Fantàstic, senyora Bonals. Però, a vegades -i malauradament no sempre- a les obres també s'hi posa una miqueta de cor. Felicitats per l'entrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! Me'n descuidava del cor, crec que el cor és en la mateixa tela, ho ocupa pràcticament tot, com vostè ve a dir, és molt important, no només una miqueta.

      Elimina
  2. Hi queda molt bé aquesta pintura!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La il·lustració, vull dir, que la Gemma va fer servir per acompanyar el teu poema de "Petites alegries". M'he embolicat, no em facis gaire cas!

      Elimina
  3. A vegades la funció que fan el cap i les mans és tant potent que es fan evidents i el cor queda amagat darrere la tela, o és la tela, com dius. Si el cor queda molt amagat, a mi les obres d'art no m'agraden tant, necessito veure'l que també tregui el cap per la tela. :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      el cor és invisible i visible alhora, com aquest quadre és dins la tela i fora.

      Elimina
    2. En aquest quadre és dins la tela amagat... vaja, trobo jo... i amb tots els respectes pels que penseu diferent. Potser per això te l'havies oblidat. No l'ensenya.

      Elimina
    3. No l'ensenya, però crec que és fet amb molt de cor.

      Elimina
  4. El quadre m'ha fet pensar en el relat del pintor Notxa tot i que de manera diferent. En Notxa usa el quadre per escapar de la realitat i en aquest que tu mostres, tinc la sensació que el pintor hi està atrapat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guspira,
      deu ser més abstracte, el de Notxa, perquè el realisme d'aquest altre implica acceptació, empatia.

      Elimina
  5. Capto certa timideza a sortir fora, com si li atrapés més l'interior.

    Bona tarda, nina!
    Aferradetes

    ResponElimina
  6. El llenç li tapa el cor, i el bressola. No es pot ensenyar tot, en art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta,
      no es pot matar tot el que és gras, en art, com en tot.

      Elimina
  7. Sempre ho fas anar de meravella!
    Bon dia, Helena.. i gràcies per la referència, fa il.lusió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma,
      doncs a mi encara m'ha fet més il·lusió la teva, de referència.

      Elimina
  8. És veritat, sembla que estigui dins del quadre. Si em passés a mi, per favor que sigui de Ramon Casas. en la qual la preocupació i la defensa dels drets socials i laborals dels treballadors van marcar l'esdevenir de la societat. Gràcies, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      Ramon Casas és una delícia. Podries ser dins el quadre dels dos amics en cotxe, baixant-ne per prendre un cafè a "Els quatre gats".

      Elimina
  9. quina imatge més preciosa i acompanyada dels teus mots, arriba a ser una gran ensenyança

    felicitats de nou helena per la teva bona feina !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Joan! Sempre dic que faig el que puc!

      Elimina
  10. Quin èxit d'entrada. Però la del quadre no pot sortir. Potser enyora la realitat, tan planera, còmoda, sense ensurts.

    ResponElimina
  11. M'agraden aquests quadres, Jordi, amb ensurts o sense. La protagonista enyora la realitat però es protegeix amb l'art.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, més aviat això darrer que tu dius.
      Però porta els ulls aclucats.

      Elimina
  12. Doncs a mi,m´arriba ...a pesar de la timidesa o la servitut (les mans replegades) del personantge , surt de l´entorn on l.han colocat...un viatge a les il.lusions ...( el blau de tot el lienç)..Salutacións Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosalia,
      a mi també m'agrada, per aquesta timidesa.

      Elimina
  13. Realitat e imaginació, donant-se la mà !!

    ResponElimina
  14. Somni i realitat, talment com la vida!.
    Espero retrobar.te, si et ve de gust, en el nou Moments...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey,
      talment com la vida, però sobretot en l'art.

      Elimina