divendres, 7 de juny de 2013

VAN OOSTEN, Marcel. Dins Saragatona

Entre un precipici i un altre, l'aigua que corre. És al fons de l'abisme que l'aigua del primer terme es troba amb la del darrer. La creativitat, l'amor, és un salt al buit, que en aquesta imatge podria ser tant en l'alba com en la posta.

12 comentaris:

  1. La imatge és espectacular, mira l'elefantet que hi ha dalt. M'agradaria veure-ho en directe, això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi m'agraden els paisatges menys exuberants, XeXu.

      Elimina
  2. Em fa tanta por el salt al buit, i mira que és impressionant i bonic vist des de lluny, com en aquesta imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo sempre he estat molt "patosa", Sílvia. Però la creativitat no em fa pas gaire por, actualment.

      Elimina
  3. El salt al buit m'espanta, però quan estimem o quan creem ho fem (llançar-nos al buit), i sense paracaigudes.

    ResponElimina
  4. Una imatge espectacular, que ens fa sentir petits...
    En l'amor, han de fer un salt al buit dues persones, el problema és quan una arriba a baix i s'adona que l'altra no ha saltat!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això que expliques, M. Roser, és molt fotut!

      Elimina
  5. Una imatge molt suggerent, i encara que tirar-se al buit no sempre és recomanable, si surt bé és un bombeig d'adrenalina immens. Salutacions, valenta!

    ResponElimina