 |
| VAN OOSTEN, Marcel. Dins Saragatona |
Entre un precipici i un altre, l'aigua que corre. És al fons de l'abisme que l'aigua del primer terme es troba amb la del darrer. La creativitat, l'amor, és un salt al buit, que en aquesta imatge podria ser tant en l'alba com en la posta.
L'alba, sempre és l'alba.
ResponEliminaPotser sí, Jordi.
EliminaLa imatge és espectacular, mira l'elefantet que hi ha dalt. M'agradaria veure-ho en directe, això.
ResponEliminaA mi m'agraden els paisatges menys exuberants, XeXu.
EliminaEm fa tanta por el salt al buit, i mira que és impressionant i bonic vist des de lluny, com en aquesta imatge.
ResponEliminaJo sempre he estat molt "patosa", Sílvia. Però la creativitat no em fa pas gaire por, actualment.
EliminaEl salt al buit m'espanta, però quan estimem o quan creem ho fem (llançar-nos al buit), i sense paracaigudes.
ResponEliminaMolt maco, novesflors!
EliminaUna imatge espectacular, que ens fa sentir petits...
ResponEliminaEn l'amor, han de fer un salt al buit dues persones, el problema és quan una arriba a baix i s'adona que l'altra no ha saltat!
Bona nit.
Això que expliques, M. Roser, és molt fotut!
EliminaUna imatge molt suggerent, i encara que tirar-se al buit no sempre és recomanable, si surt bé és un bombeig d'adrenalina immens. Salutacions, valenta!
ResponEliminaGemma,
Eliminaallò meu no és el ponting!