dimarts, 11 de juny del 2013


EQUIPO CRÓNICA. Espectador de espectadores
1972, dins Museo Nacional, Centro de arte Reina Sofía

En una novel·la (com en una obra d'art) només s'hi troba el que s'hi porta, que deia André Maurois. L'obra ve a ser sempre un reflex de l'observador. Les ulleres de sol d'aquest espectador observat, però, parlen de com el que es veu és opac sempre, s'ha d'interpretar. Totes les persones que passen davant d'aquest quadre en són protagonistes.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

16 comentaris:

  1. Sílvia 11 de juny del 2013, a les 9:44

    Hi ha gent que no se les treu mai, a mi em molesta parlar amb algú i no veure-li la mirada. L'espectador d'aquesta obra té un posat estàtic que sorprèn, el que no sembla és gaire sorprès amb l'espectacle que està observant ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de juny del 2013, a les 11:05

      Sí, és ben bé una persona passiva, un autèntic espectador, Sílvia.

      Elimina
  2. novesflors11 de juny del 2013, a les 14:42

    Sí, crec que llegim una novel·la o un poema o mirem un quadre i ho interpretem segons la nostra experiència, per això tantes possibles interpretacions, tants matisos. L'art és polièdric.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de juny del 2013, a les 22:03

      novesflors,
      l'art és polièdric, i les interpretacions encara més!

      Elimina
  3. Carme Rosanas11 de juny del 2013, a les 17:04

    M'encanta aquesta frase d'André Maurois... genial! I aquest espectadors d'espectadors és una mica estàtic i passota... sembla que tant li fa tot... :) Jo el llegeixo així, serà que sóc jo a qui tant me fa tot? Ostres!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals11 de juny del 2013, a les 22:05

      Carme,
      aquesta frase m'acompanya fa molt de temps. No crec que tant te faci tot! En aquest cas no hi trobes el que hi portes...

      Elimina
  4. sa lluna11 de juny del 2013, a les 18:19

    Cadascun hi diu la seva...i ell que ha de dir?
    Fixa't que jo el veig tímid! com si realment no volgués representar aquest paper.
    Jo tímida?? qui sap!! :)

    Aferradetes.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca12 de juny del 2013, a les 11:19

    El comprenc, aquest home.
    Per aguantar tota aquesta pressió (inclosa la nostra)
    has de dur ulleres fosques, per força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de juny del 2013, a les 11:50

      Jordi,
      és el que molesta de tenir massa èxit, massa persones mirant-te.

      Elimina
    2. Jordi Dorca18 de juny del 2013, a les 11:25

      la bellesa (tanta bellesa!) pot acabar essent insofrible.

      Elimina
    3. Helena Bonals18 de juny del 2013, a les 11:32

      Sí, com el que et deia de la música!

      Elimina
  6. Joan Abellaneda12 de juny del 2013, a les 17:20

    és això l'art, provocar, moure a la reflexió, despertar la curiositat i l'opinió, la controvèrsia

    mol encertat de nou Helena

    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals12 de juny del 2013, a les 18:15

      Joan,
      tot això no sé si ho aconsegueixo! Gràcies per l'elogi.

      Elimina
  7. Consol13 de juny del 2013, a les 17:22

    Aquesta imatge d'espectador em sembla molt passiva i fosca. Potser també hi ha altres maneres de ser espectadors, sent més dinàmic i permeable.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals13 de juny del 2013, a les 18:36

    Consol,
    sí, sembla un personatge fosc de l'època de la dictadura, gairebé. Demostra la màxima passivitat.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)