dimecres, 26 de juny del 2013

Acuarelas dins Las fotos más alucinantes

L'aquarel·la, l'art, com a cabellera, ornament, accident. El cabell llarg que afavoreix més. La noia d'aquesta imatge porta dues pintades com de pell-roja, i la cabellera és una abstracció que lliga amb aquest primitivisme. Que contrasta amb els ulls de color blau clàssic, essència contra accident.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

21 comentaris:

  1. novesflors26 de juny del 2013, a les 10:32

    …o l'esclat de colors, com una alegria de focs artificials, front a la tristesa de la mirada...

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas26 de juny del 2013, a les 10:36

    Esborrifada, la llarga cabellera
    ben esbullada...
    li riuen els grocs als cabells
    li ploren blaus a la mirada.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de juny del 2013, a les 10:53

      Carme,
      normalment les persones amb els ulls blaus són considerades felices, i l'abstracció trista. És una paradoxa, aquesta imatge.

      Elimina
    2. Jordi Dorca26 de juny del 2013, a les 12:11

      Els ulls blaus poden ser tristíssims, tèrbols, plorosos...

      Elimina
    3. Helena Bonals26 de juny del 2013, a les 12:35

      Doncs jo no estic trista perquè m'has deixat un comentari!

      Elimina
  3. Sílvia 26 de juny del 2013, a les 12:59

    La mirada diluïda, com les aquarel·les amb l'aigua. M'ha atrapat aquesta imatge!

    ResponElimina
  4. artur26 de juny del 2013, a les 13:57

    A mi m'agraden molt els ulls blaus.... com les aquarel·les, mirades diluïdes...aparentment, com la pintura....però que guarden el seu misteri particular !
    Una bona imatge i un bon dia per tu, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de juny del 2013, a les 15:12

      artur,
      per això el teu bloc es diu "Blue instant"!

      Elimina
    2. artur26 de juny del 2013, a les 16:46

      alguna cosa d'això hi ha ! Molt observadora ; )

      Elimina
  5. Jordi Solà Coll26 de juny del 2013, a les 15:32

    Pols contraposats que es complementen mentre dialoguen
    ...

    ResponElimina
  6. Helena Bonals26 de juny del 2013, a les 17:18

    Molt ben trobat, també!

    ResponElimina
  7. Consol26 de juny del 2013, a les 18:00

    Hi veig el contrast dels colors alegres i lliures amb uns ulls tristos d'una noia amb faccions de model.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals26 de juny del 2013, a les 18:09

    Sí, Consol, és trista tot i la seva bellesa!

    ResponElimina
  9. sa lluna26 de juny del 2013, a les 18:28

    I el pinzell enmig, dues meitats d'una mateixa persona ...
    per a mi, la seva mirada convida a descobrir l'altra meitat.

    M'agraden molt els esquitxos de colors!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 de juny del 2013, a les 18:31

      L'altra meitat es'hi deu assemblar molt! La simetria també és molt clàssica, els cabells d'esquitxos la trenquen.

      Elimina
  10. M. Roser26 de juny del 2013, a les 20:35

    M'agrada aquesta aquarel·la amb tant de color...I és curiós l'abstracció, una tècnica moderna, s'escau molt amb les pintades primitives de la noia...

    Quan he vist la "taca" de colors , m'ha vingut a la memòria la famosa cúpula de Miquel Barceló...De vegades fem unes associacions d'idees, que ni nosaltres acabem d'entendre...

    Bon vespre.

    ResponElimina
  11. M. Roser28 de juny del 2013, a les 21:27

    Te l'envio amb un correu que em va millor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser28 de juny del 2013, a les 22:33

      Si us plau Elena, enviem el teu correu que no el trobo...

      m.rosalve@hotmail.com

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)