dimecres, 26 de juny del 2013

Acuarelas dins Las fotos más alucinantes

L'aquarel·la, l'art, com a cabellera, ornament, accident. El cabell llarg que afavoreix més. La noia d'aquesta imatge porta dues pintades com de pell-roja, i la cabellera és una abstracció que lliga amb aquest primitivisme. Que contrasta amb els ulls de color blau clàssic, essència contra accident.

21 comentaris:

  1. …o l'esclat de colors, com una alegria de focs artificials, front a la tristesa de la mirada...

    ResponElimina
  2. Esborrifada, la llarga cabellera
    ben esbullada...
    li riuen els grocs als cabells
    li ploren blaus a la mirada.


    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme,
      normalment les persones amb els ulls blaus són considerades felices, i l'abstracció trista. És una paradoxa, aquesta imatge.

      Elimina
    2. Els ulls blaus poden ser tristíssims, tèrbols, plorosos...

      Elimina
    3. Doncs jo no estic trista perquè m'has deixat un comentari!

      Elimina
  3. La mirada diluïda, com les aquarel·les amb l'aigua. M'ha atrapat aquesta imatge!

    ResponElimina
  4. A mi m'agraden molt els ulls blaus.... com les aquarel·les, mirades diluïdes...aparentment, com la pintura....però que guarden el seu misteri particular !
    Una bona imatge i un bon dia per tu, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. artur,
      per això el teu bloc es diu "Blue instant"!

      Elimina
    2. alguna cosa d'això hi ha ! Molt observadora ; )

      Elimina
  5. Pols contraposats que es complementen mentre dialoguen
    ...

    ResponElimina
  6. Hi veig el contrast dels colors alegres i lliures amb uns ulls tristos d'una noia amb faccions de model.

    ResponElimina
  7. Sí, Consol, és trista tot i la seva bellesa!

    ResponElimina
  8. I el pinzell enmig, dues meitats d'una mateixa persona ...
    per a mi, la seva mirada convida a descobrir l'altra meitat.

    M'agraden molt els esquitxos de colors!!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'altra meitat es'hi deu assemblar molt! La simetria també és molt clàssica, els cabells d'esquitxos la trenquen.

      Elimina
  9. M'agrada aquesta aquarel·la amb tant de color...I és curiós l'abstracció, una tècnica moderna, s'escau molt amb les pintades primitives de la noia...

    Quan he vist la "taca" de colors , m'ha vingut a la memòria la famosa cúpula de Miquel Barceló...De vegades fem unes associacions d'idees, que ni nosaltres acabem d'entendre...

    Bon vespre.

    ResponElimina
  10. Te l'envio amb un correu que em va millor...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si us plau Elena, enviem el teu correu que no el trobo...

      m.rosalve@hotmail.com

      Elimina