 | |||
| PLENSA, Jaume. Pinterest, Museu Ideal de Catalunya |
La música com a forma, ella que és la més abstracta de les arts. La forma que és alhora opaca i transparent. Que es fon en tocar el terra. I la fon també el cap, on hi resideix la cara, l'espill de l'ànima, en sentir-la.
La música també com a embolcall, com un filtre que es posa entre la persona i la realitat, un filtre potent però transparent que no ens obliga a deixar de veure l'entorn, només ens ho permet, si volem i ens el modifica si la deixem.
ResponEliminaA vegades la música també et tanca dins de tu...
M'agrada molt el teu comentari, Carme. La música, entre nosaltres i la realitat.
EliminaM'agrada molt. Amb el teu permís ho enllace al google+
ResponEliminanovesflors,
Eliminaaixò del "Pinterest" ho he descobert a Nervi, en la reunió que vem fer el 19 de juny.
Gràcies pel +1!
L'escultura com analogia i el teu comentari sobre la més abstracta de les arts l'encerten de ple. Entre l'emoció
ResponEliminai la raó, la música ens apropa a l'ésser...
Entre l'emoció i la raó, exacte, Jordi Solà Coll.
EliminaLa música és vida!, té vida i ànima.
ResponEliminaEstic d'acord amb tu, Audrey, però la música té més ànima que vida, crec.
ResponEliminaMúsica, reconforta l'ànim decaigut, acompanya els moments d'alegria, imprescindible!
ResponEliminaLupe,
Eliminade totes maneres, la música l'he avorrit una mica.
m'encanta la imatge , helena i coincideixo amb la teva reflexió ... la subtilitat de la música pot arribar a ser única
ResponEliminauna abraçadeta helena !
joan
Joan,
Eliminaés una escultura ben original.
Una abraçadeta!
La música ho omple tot, sense barreres, arriba a la pell, a l'enteniment i al motor dels sentiments, el cor.
ResponEliminaBona tarda, nina!
Bessets
sa lluna, la música massa que ho omple tot, avui en dia!
Elimina