dimecres, 3 de juliol del 2013

L'olimp català en temps gris

MIQUEL. L'olimp català en temps gris dins Fotofília

La muntanya de Montserrat, amb el seu microclima, perquè la bellesa sempre sol ser una cosa apart. Amb núvols per dalt, boira per baix. Les idees i els sentits es corresponen, com en un poema la metàfora encaixa en la mètrica. La forma, en definitiva, deixaria entreveure la força de la muntanya.

20 comentaris:

  1. En diàleg, els pols complementaris, evoquen cadascuna de les parts i llur naturalesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho has observat molt bé, Jordi. Els pols evoquen, tenen connotacions.

      Elimina
  2. Mai la veig igual. I així serà sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc la veig mai igual, aquesta muntanya, Josep, i sempre m'impressiona molt.

      Elimina
  3. La força de la muntanya, és difícil d'amagar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ACarme,
      a vegades costa d'amagar, però és l'essència d'un poema, el misteri.

      Elimina
  4. La bellesa canviant i alhora immutable, una muntanya plena de contrastos, com a tu t'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva interpretació de la meva interpretació, Sílvia!

      Elimina
  5. Aqui , la bellesa hi es tant present , amb el que es veu, com en el que se sent en mirar-la !
    Una bona mirada a les sensacions, Helena !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'agradi la bellesa excel·lint d'aquesta imatge, Artur!

      Elimina
  6. Passava amb el cotxe, Helena, i els núvols a Montserrat em van produir la mateixa sensació que el meu viatge, la provisionalitat canviant davant de la immutabilitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona anàlisi de la teva pròpia imatge, Miquel! Provisional ho seria el teu bloc!

      Elimina
  7. Respostes
    1. El misteri dels núvols, sempre cap amunt, molt ben vist, Jordi Dorca.

      Elimina
  8. "L´olimp català amb temps gris" perfecta definiciò amb l´imatge, pels tems que estem vivint actualment
    La força del caracte, la cultura i l´esser catala per damunt de tots el entrebancs.
    Salut Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt maco això que dius, Rosalia! El títol de la imatge és tan ben trobat com la imatge.

      Elimina
  9. Una muntanya misteriosa, magnífica, especial, impactant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. novesflors,
      com totes les muntanyes, és incommesurable.

      Elimina
  10. Gairebé m'ha costat reconèixer la muntanya, té tants indrets diferents , màgics i corprenedors, que cadascú la pot veure segons el seu punt de mira, i ens provoca sentiments diferents però sempre positius...
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Roser,
      jo he pogut fer un petit cim d'aquesta muntanya alguna vegada, val la pena.

      Elimina