dissabte, 13 de juliol del 2013

LÁZARO, David Entre las nubes dins Buscando lo invisible

Escales cap al cel, i dues persones eixint a la superfície. Esglaons de pedra, núvols eteris. Una imatge plena de llum de dia, occidental (la nit és sempre més exòtica), com la mateixa aparença de mapa d'Europa que presenten els núvols junts. També el progressar a base d'esglaons és un concepte més aviat occidental, racional, tant com el sorgir de la caverna de Plató.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

16 comentaris:

  1. Consol13 de juliol del 2013, a les 10:08

    Crec que la crisi (de tot) actual ens fa veure que anar endavant no vol dir una progressió positiva, ni millorar, ni ser més just... Anar endavant tal com anem avui no es representa amb una escala cap a un futur millor.

    ResponElimina
  2. novesflors13 de juliol del 2013, a les 10:11

    Esglaons, com somnis que ens porten al nostre cel, anar-los pujant un a un, amb esforç, descansant si cal però sense abandonar l'escala.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juliol del 2013, a les 11:59

      Un desert és fet de petites dunes que cal travessar, novesflors.

      Elimina
  3. Jordi Solà Coll13 de juliol del 2013, a les 15:56

    En relació al comentari de la Consol i el teu en resposta al d'ella, fet i fet les escales bé les pots pujar i baixar. A mi em suggereix el mite de Sísif: un cop avall toca tornar a
    emprendre l'ascensió carregant el teu bagatge (o la pedra...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juliol del 2013, a les 17:59

      El mite de Sísif, i les escales que no duen enlloc, Jordi!

      Elimina
  4. Pere13 de juliol del 2013, a les 16:06

    Escales cap al cel, però ...

    Si és cau del cel
    en comptes de pujar
    s'han de baixar ... si no es cau.

    Bona tarda Helena:)

    ResponElimina
  5. Sílvia 13 de juliol del 2013, a les 18:14

    Graó a graó fins arribar a tocar el cel! M'agrada molt la perspectiva de la foto.

    ResponElimina
  6. Josep Lázaro13 de juliol del 2013, a les 18:21

    He après a comptar amb aquesta magnífica foto. I ja sóc dalt, a la que fa deu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juliol del 2013, a les 18:33

      N'hi ha nou, efectivament, la desena, la de la matrícula, no es pot aferrar!

      Elimina
  7. M. Roser13 de juliol del 2013, a les 20:59

    Sembla que ja han arribat a tocar el cel i es disposen a fer una paradeta...M'agradaria saber què deuen veure des de dalt...A mi els esglaons si que em transmeten la sensació d'anar endavant, a més de pujar...I ara penso amb les piràmides de les civilitzacions antigues, que quan ets dalt, deus trobar-te l'esperit dels personatges indígenes, que enyoren els seus imperis...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals13 de juliol del 2013, a les 21:01

      Bona reflexió, M. Roser. Més és amunt, menys és avall, s'acostuma a considerar.

      Elimina
  8. GEMMA14 de juliol del 2013, a les 10:19

    I què deuen estar-se dient?... Som punts dins l'univers.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de juliol del 2013, a les 10:22

      Gemma,
      el seu diàleg és difícil de sentir, és veritat!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)