 |
| AIRES, Carlos. Luto ibérico, 2011. ADN Galeria Barcelona |
Que tothom estigui content. Els que es volen envoltar d'art, de fotografies del passat, el dol del títol, per un cantó; els que prefereixen la natura, la vida, per l'altre. És curiós que, molt possiblement, a ningú se li hagi acudit de decorar d'aquesta manera casa seva. És molt equilibrat, estètic i alliberador.
La combinació és estranya d'aquesta manera. Les plantes solen estar sobre pla, i els quadres a la paret. Poden compartir espai, però rarament superfície.
ResponEliminaÉs veritat això que dius, XeXu. Sembla que les plantes s'han enfilat perquè volen ser a l'altura de l'art, no volen ser marginades!
ResponEliminaDualitat: vida i mort, de manera equilibrada.
ResponEliminaUn concepte no pesa més que l'altre. Fins i tot els colors vegetals no es "mengen" el blanc/negre de les fotografies.
Interessant i ben aconseguit.
Sí, és una dualitat, una dicotomia molt ben aconseguida, MartinaH.
EliminaEi, m'agrada!
ResponEliminaAllò virtual i allò real.
Sí, ambonsulls, és tan bo com els teus dissenys.
EliminaUna pared preciosa...Jo n'he vistes amb moltes plantes penjades, però no fent companyia a les fotos...Els personatges retratats deuen ser feliços d'estar enmig de tanta natura!!!
ResponEliminaBon diumenge.
M. Roser,
Eliminaels personatges retratats reviuen entre tanta natura!
Jo ho havia fet però era una llauna regar-les i vaig tacar tota la paret.
ResponEliminaMaria Dolors,
Eliminano ho havia pensat! És un art ben efímer...
doncs,perdoneu,la meva opinió,,,a mí em semble un pel recargat,,potser una o dues plantetes ,si,,.xó ....en fí..sentó diferir...contra gustos no hi ha res escrit.
ResponEliminaRosalia,
Eliminaestic d'acord amb tu que és una mica carregat, els quadres no respiren més que amb les plantes!
a mi visualment m'ha passat com a la Rosalia però admeto que la idea és genial.
EliminaA vegades l'art no es pot aplicar a la vida fil per randa, per això és art.
EliminaEl dol, un nexe entre la Vida i la Mort....una imatge semblant només l'he vist als cementiris, on comparteixen espai les flors i els retrats...
ResponEliminaartur,
Eliminael dol del títol no és perquè sí. No hi havia pensat, en el que dius, tens molta raó. Comentaris com aquest fan productius de veritat els blocs.
Visualment massa carregat de fotos, depèn si el que volem és penjar fotos o tests. Potser una mica menys d'unes o les altres quedaria millor...pel meu gust.
ResponEliminaA mi m'ha fet somriure lo de "ibérico".
Aferrades.
sa lluna,
Eliminaquè interpretes, amb això de "ibérico"?
A mi m'ha fet pensar en el títol: "Luto Ibérico". M'agradaria veure les fotos que acompanyen les plantes, ja que veig que hi ha 19 plantes (17 autonomies + Ceuta i Melilla), i encara que aquestes dues darreres no són ibèriques per extensió podrien ser.
ResponEliminaCrec que a aquestes composicions artístiques no es deixa res a l'atzar i que tot està pensat. Com a element decoratiu, ho sento, però ho veig massa recargolat.
Salutacions
Que bo, això de les comunitats autònomes!
ResponElimina