dimecres, 30 de gener de 2013

ARTISTES PER LA INDEPENDÈNCIA. Detall de l'obra
El gris d'un present, els colors d'un futur: La necessitat d'una transformació.
Dins Espai d'art d'Ester Peris

La bandera catalana té els colors de la passió. Per això contrasta tant en aquesta imatge de papers de diari rebregats i solapats, la realitat de la crisi, la més prosaica, la que estem vivint. Cal repintar la façana i l'interior de la nostra nació, regenerar-la amb els colors més vius. Vivim, com els artistes, tocats pel foc.

17 comentaris:

  1. El pitjor és que ens han deixat sense diners ni per comprar pintura, però ens en sortirem!!
    El colors "vius" van tapant els grisos.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      si no tenim pintura farem com Guifré el Pilós!

      Elimina
  2. M'agrada això que la bandera catalana té els colors de la passió, no ho havia pensat mai. Amb aquesta passió repintarem el que faci falta i el gris s'esvairà, n'estic convençuda!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      la llàstima és que la bandera s'assembla a la castellana, però en ells només és el color dels "toros".

      Elimina
  3. Al final de la teva explicació parles de foc; i això és el que he vist jo en aquesta obra.
    Els colors de la senyera que cremen els papers rebregats, destruint el que no interessa per donar pas a una nova nació més viva, més apassionada i si em permets, més independent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. MartinaH
      és un foc metafòric, pintat, però amb molta força.

      Elimina
  4. Hi estic d'acord !.....només afegir que abans de pintar amb els colors de la passió , caldria també fer una bona rascada i treure tot allò dolent , perquè després no salti la pintura en bocins..... lo que tu dius, fer una "regeneració" !!!
    Bona nit, pintora de lletres i poemes ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur,
      gràcies per això de "pintora de lletres i poemes".

      Elimina
  5. M.agradat molt ,la força d l´ escrit i l´imatge .El gris quede solapat pels colors profuns i la historia d´un país, a pesar del rebreg .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Rosalia,
      la força de l'escrit és la de la imatge, i la de Catalunya.

      Elimina
  6. Bon dia,
    Helena quina sorpresa veure el detall de la meva obra en el teu blog. Com sempre la descripció poètica del que hi veus m'afalaga i a més a més és força encertada! Llegir els diferents comentaris del resta de blogistes m'encanta, saber que hi veu cada un de vostres és molt interessant. Gràcies!!

    Demà inaugurem i per això no he mostrat l'obra sencera. La imatge del bocinet de l'obra mira de resumir el que he volgut expressar.

    Que passeu un bonic dia!

    ResponElimina
  7. Ester,
    només és força encertada la meva descripció? Per què no m'expliques que hi veus tu? Tinc ganes de veure l'obra sencera!

    ResponElimina
  8. :)) i tant que és encertada!!! has resumit molt bé el que he volgut expressar.Quan he escrit "força" ho deia perque quan observem l'obra ho fem des d'una visió subjectiva i mai és igual que el que un pensa quan la crea.
    Per mi és molt enriquidor veure com una obra desperta tantes reflexions diferents.
    Un cop passada la inauguració mostraré l'obra sencera i miraré d'explicar el que he volgut dir.....que de fet tots plegats ho heu expresat molt bé.

    ResponElimina
  9. Quina força aquesta imatge!
    I si Helena, cal repintar-ho tot.
    Hi ha prou talent, coneixement i, sobretot, futur.

    ResponElimina