 |
| CAMNITZER, Luís. El llibre d'afirmació de 2011 dins la galeria Aanant & Zoo Deu llibres antics + placa de llautó, 19 x 24 cm |
Els llibres, símbol de l'intel·lecte, la cultura, la saviesa i la dignitat, posats sense ordre ni concert, de manera primitiva, en un pedestal. I tot i això, de manera estètica, sembla que els llibres sempre fan maco. Qui sap, potser és d'aquesta manera com païm el que llegim, intuïtivament més que racionalment. "Aquesta és una afirmació poètica. Identifiqueu els elements que construeixen el poema", diu l'autor. Ja que un poema se sol portar a terme ajudats per una síntesi dels llibres llegits en tota una vida.
A mi m'agrada llegir-los, estèticament només si estan ben ordenats en una biblioteca o en una lleixa. Suposo que la gràcia d'aquesta afirmació poètica és que són deu i són antics, clàssics per al poeta. I dóna la sensació que tots a l'hora són utilitzats a favor de la imatge, oberts, tancats, apilats. Formen un tot. Com tu dius vénen a representar la síntesi del pòsit llegit en tota una vida.
ResponEliminaSí, molt bo això dels deu llibres, els d'un ranking dels més llegits! I antics, en l'inconscient tots ells.
ResponEliminaNo sé si té res a veure amb l`estètica, a casa estan repartits en els llocs on llegeixo i -així com vaig finalitzant la lectura- els deixo en una lleixa apilats de diferent manera, gens convencional ... m'has fet pensar si això tindrà relació amb el grau de satisfacció de la lectura feta...
ResponEliminaAferradetes i bona tarda.
sa lluna, jo això ho acostumo a fer amb les fotos, de guardar-les de qualsevol manera. Però les millors me les reservo per fer scrapbooking!
EliminaJo, també com sa lluna, vaig repartint llibres per els llocs on paso i els vaig llegint ( sovint, diferents a la vegada) i tots acaben a l'estanteria, un cop llegits, de forma ordenada, aixó si.... i com a la fotografia, tots ells, van fent un dipòsit d'històries en el meu cap....només que els meus llibres, tenen una avantatge sobre els fotografiats, son lliures , no necessiten res que els uneixi entre ells, aixi son més feliços i jo també ! ; )
ResponEliminaImatges i text, sembla que el més espiritual és el segon, Artur.
EliminaSempre he pensat que contrariament al que s'afirma sobre crear un ambient de lectura adequat amb bona il·luminació i comoditat a prop d'una llibreria amb llibres ben ordenats i arrenglats, per a facilitar i motivar la lectura dels xiquets en edat escolar, és preferible repartir-los per diferents espais de la casa per a que puguen palpar-los i fullear-los llirement i entenguen que la lectura no és un fet aïllat, sinó un element més del nostre entorn que forma part de la vida familiar i personal.
ResponEliminaAu, ja m'he enrotllat prou, Helena. Veig que continues en plena forma amb el blogs. Ara passe a llegir les altres entrades, tot i que no puc fer comentaris en cascuna que vaig moooolt endarrerida
Els llibres conviden a la lectura de qualsevol manera, Joana!
EliminaQue bé que tornis a passar per aquí.
Els romàntics s'estimen més un cert desordre. Per enfilar-se, amunt amunt. I la raó també s'acaba trobant. Sempre la trobes.
ResponEliminaJordi, de romàntics com tu tenim la sort de tenir-ne en aquest bloc de tant en tant!
EliminaMolt bon any nou, per cert.
Puc ser la secre del club romàntic? Jo acabo trobant abans l'escala per arribar als llibres que la raó...
EliminaSí, cantireta, la teva poesia és intuïtiva com aquesta imatge, és veritat. Et fem secretària o directora.
Elimina