dissabte, 12 de gener de 2013

Imatge dins Las fotos más alucinantes

Només amb l'art i la sensibilitat podem pujar una mica per sobre de nosaltres mateixos, entre tecles negres i blanques, símbol de l'abstracció pròpia de la música. I baixar de la manera més elegant, amb la corba de la melodia que inspiren les muses.

14 comentaris:

  1. I quan pugem i baixem aquesta escala sonen notes musicals? El teu comentari és brillant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, estaria molt bé que sonessin les escales! Trepitjant art!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Rosalia,
      la música és ritme però també melodia, ho volia reflectir en la definició que dius que he fet.

      Elimina
  3. molt bonic helena, " pujar per sobre de nosaltres mateixos ", és així de senzill i de complicat alhora
    una abraçada ! joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan,
      el motiu de l'escala és dels meus preferits. És molt agraït.

      Elimina
  4. Ha de ser un plaer, tant la pujada com la baixada -entre sensibilitat i elegància- trepitjades fermes.

    Aferrades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      realment ha de fer efecte de baixar aquestes escales, sonin o no!

      Elimina
  5. M'agradaria que les escales serviren sols per pujar-les, sense cap mena de possibilitat de caure't des de dalt!!!

    B7s, Helena, segueixes briliant, com sempre!!!

    ResponElimina
  6. Un excés de música ens pot fer enfollir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi,
      doncs a mi la música no m'enfolleix pas, simplement m'embafa, em cansa, arribo a odiar-la.

      Elimina
    2. sí, és veritat; ho dius molt bé

      Elimina
    3. No sé què ha passat, Jordi, aquesta entrada era antiga, i havia desaparegut l'última, l'he hagut de tornar a penjar.

      Elimina