 |
| VILADECANS, Joan-Pere dins Sala Ciutat de Barcelona |
Arrel de l'obra d'Espriu, tres pintures de Viladecans inspirant-se en els gèneres que feu servir aquest gran autor. Semblen tres cartells de disseny gràfic, pel sintètiques que són. Una coma per la poesia, sempre tan precisa, concisa, d'un sol gest petit. Per la prosa, una mena de teixit entrellaçat, que ho ocupa tot de banda a banda, com ho fa un text en espai de prosa. Per últim, el teatre, un teló, marc emmarcat, la ja clàssica obra dins l'obra, en aquest cas dins la pintura. Les tres obres han de ser desembalades en aquesta imatge, a veure si l'exposició té èxit.
En aquestt moment, el meu gust prefereix el gest de la coma.
ResponEliminaEl meu gust també, Jordi! L'Espriu poeta és el millor per a mi. No aconsegueixo d'entrar en el seu teatre, en aquest seu teló tan simbòlic.
EliminaAquest tres dissenys són ben poètics. A mi em crida molt l'atenció la teranyina de la prosa.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaet crida l'atenció perquè tu en fas de molt bona, de prosa. La poesia sé que també et crida l'atenció, perquè tu en fas, al capdavall.
La poesia, el sentiment.
ResponEliminaLa prosa, la vida.
El teatre, un marc (en poden ser tants!).
Aferradetes i bona setmana!!
sa lluna,
Eliminael teatre seria el marc, el teló, entre prosa i poesia, entre vida i sentiment que dius tu.
Veus? Jo hauria posat la teranyina a la poesia, serà cosa de les itineràncies? Salut, bonica!
ResponEliminazel,
Eliminaés una altra manera de veure-ho! Gràcies.
Aquestes tres pintures em sembla que estan incloses en l' edició d'un llibre, gairebé per col·leccionistes,( tirada curta i numerada) sobre l'obra d' Espriu. A mi me'l van ofertar però té un preu bastant prohibitiu...Em sembla que costa pels vols de dos mil euros, i vaig declinar l'oferta.
ResponEliminaUn llibre, on la literatura i la pintura, es donen la mà.