dilluns, 14 de gener del 2013

LA IGLESIA, Jesús de. La hora dorada.  Video HD
adhoc galeria

No és el sol de la infantesa, que deia Machado. És una posta de sol bellíssima que trobem darrere els arbres, com trobem la poesia rere els versos. Dos moments que conflueixen en un de sol, com passa a voltes.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

18 comentaris:

  1. Sílvia 14 de gener del 2013, a les 9:45

    Les millors coses són les que no es veuen directament, que resten amagades per a ser descobertes. M'agrada molt el títol de la fotografia, l'hora dorada de la poesia. Bon dilluns, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de gener del 2013, a les 9:55

      Sílvia,
      crec que igual que en la poesia, a vegades té més força allò més directe, i d'altres allò més ambigu.

      Elimina
  2. Sergi14 de gener del 2013, a les 10:48

    És una sort que, en aquest cas, no passi com en la famosa dita i els arbres sí que deixin veure la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de gener del 2013, a les 11:44

      La poesia no la pot amagar cap arbre quan se sent, Sergi!

      Elimina
  3. Dafne14 de gener del 2013, a les 12:21

    De vegades les presses d'aquesta vida ens amaguen la bellesa que hi ha darrere els arbres.
    Quina imatge tan rica!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de gener del 2013, a les 12:26

      Les presses, la por, la mandra, la buidor, ens amaguen la bellesa darrere els arbres, Dafne.

      Elimina
  4. Núria Pujolàs14 de gener del 2013, a les 17:46

    La teva explicació és ben bé una posta de sol! Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de gener del 2013, a les 19:04

      Núria,
      doncs una posta no és pas res de menyspreable! Gràcies!

      Elimina
  5. Anònim14 de gener del 2013, a les 18:58

    Doncs sí, una posta realment molt guapa, reflexos daurats entre l'arbreda, anunciant la foscor total i absoluta, moment el qual deixarem oberta la imaginació a allò més terrible, però també al més seductor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals14 de gener del 2013, a les 19:06

      Gregori, algun cop he parlat d'aquesta foscor com de la nit del segle XX. És veritat que és seductora.

      Elimina
  6. artur14 de gener del 2013, a les 19:54

    ...un bell moment poétic !!
    ...com llegir-te !!
    Bona setmana !!

    ResponElimina
  7. sa lluna15 de gener del 2013, a les 8:42

    A voltes no són necessaris els versos per arribar a la poesia. El moment just d'aquesta imatge és poesia, com d'altres que ens ofereix la natura.

    Molt bon dia!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals15 de gener del 2013, a les 8:51

      sa lluna,
      Margarit diu que no hi ha paisatges poètics, que la poesia només es produeix en un poema. Però jo crec com tu que aquesta imatge és poesia, i genera més poesia, com els vostres comentaris.

      Elimina
  8. Jordi Dorca15 de gener del 2013, a les 9:00

    I són dos sols, de fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals17 de gener del 2013, a les 17:42

      Jordi , et vaig respondre però s'ha esborrat. Deia que són dos sols i alhora.

      Elimina
  9. Joana17 de gener del 2013, a les 17:16

    Bonics besllums els de les teues lletres, helena.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)