 |
| Marquesina dins Laberinto de lluvia |
Una marquesina. Un aixopluc de poca consistència, amb el mar de fons. A vegades aquesta marquesina prendria la forma d'un llibre que ens vol protegir entre les seves pàgines. No sempre volem ni podem enfrontar-nos al mar, per això tenim els llibres.
Puc fer-te el mirall deformat? Amb permís! és que m'agrada la teva comparació. La giro del revés.
ResponEliminaUn llibre. Un aixopluc de consistència mitjana amb la vida al fons. A vegades aquest llibre prendria la forma d'una marquesina que vol protegir-nos sota la seva coberta. No sempre volem ni podem enfrontar-nos a la vida, per això tenim les marquesines.
Gràcies per aquest petit plaer de rèplica.
Bon cap de setmana, Helena.
Molt bo, Carme. Sobretot la idea de la coberta i la de la vida en lloc del mar.
EliminaJo m'enfrontaria al mar, Helena, jo m'hi endinso i sóc feliç... Ara, la vida... bufff
ResponEliminaJo també prefereixo l'art a la vida! Ara no sé on paro: el mar és l'art o la vida?
EliminaAvui , ho poseu difícil....entre tu i la Carme, amb la seva réplica....costa decidir-se...potser perquè ni en el mar ni en la vida, no trobem aquesta marquessina per aixoplugar-nos quan ens fa falta....però no perde'm l'esperança !!
ResponEliminaBona nit !!!
Artur, sí que la trobem la marquesina, són els blocs, per exemple, i em repeteixo!
EliminaUn bloc. Un aixopluc de realitat amb la vida de fons. Tens raó, Helena!
EliminaGràcies per donar-me la raó, Sílvia! Veig que pensem igual en moltes coses.
EliminaUn bon recer on remorejar entre les lletres amb les ones del mar
ResponEliminaDe tot en fas poesia, Joana!
Elimina