dissabte, 26 de gener de 2013

Marquesina dins Laberinto de lluvia

Una marquesina. Un aixopluc de poca consistència, amb el mar de fons. A vegades aquesta marquesina prendria la forma d'un llibre que ens vol protegir entre les seves pàgines. No sempre volem ni podem enfrontar-nos al mar, per això tenim els llibres.

10 comentaris:

  1. Puc fer-te el mirall deformat? Amb permís! és que m'agrada la teva comparació. La giro del revés.

    Un llibre. Un aixopluc de consistència mitjana amb la vida al fons. A vegades aquest llibre prendria la forma d'una marquesina que vol protegir-nos sota la seva coberta. No sempre volem ni podem enfrontar-nos a la vida, per això tenim les marquesines.

    Gràcies per aquest petit plaer de rèplica.
    Bon cap de setmana, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bo, Carme. Sobretot la idea de la coberta i la de la vida en lloc del mar.

      Elimina
  2. Jo m'enfrontaria al mar, Helena, jo m'hi endinso i sóc feliç... Ara, la vida... bufff

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també prefereixo l'art a la vida! Ara no sé on paro: el mar és l'art o la vida?

      Elimina
  3. Avui , ho poseu difícil....entre tu i la Carme, amb la seva réplica....costa decidir-se...potser perquè ni en el mar ni en la vida, no trobem aquesta marquessina per aixoplugar-nos quan ens fa falta....però no perde'm l'esperança !!
    Bona nit !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Artur, sí que la trobem la marquesina, són els blocs, per exemple, i em repeteixo!

      Elimina
    2. Un bloc. Un aixopluc de realitat amb la vida de fons. Tens raó, Helena!

      Elimina
    3. Gràcies per donar-me la raó, Sílvia! Veig que pensem igual en moltes coses.

      Elimina
  4. Un bon recer on remorejar entre les lletres amb les ones del mar

    ResponElimina