 |
| Imatge trobada a Un racó a la xarxa d'Albert Soler |
La posta a sota, la lluna a dalt, separades pels núvols del misteri. Com la realitat i l'art, com el passat i el futur. En un joc de reflexos, en l'aigua i en la lluna, aquests reflexos serien una metàfora visual de les imatges que es troben en els poemes.
Aquesta imatge de la lluna i el sol, alhora, la gaudeixo gairebé cada matí quan vaig al treball. Realment al contrari, la lluna s´amaga i surt el sol...manca l'aigua i al seu lloc hi ha un gran jardí on es diuen tot el que s´estimen, abans d´acomiar-se fins a la nit.
ResponEliminaBessets.
sa lluna, podria ser ben bé al revés. Que curiós que vegis això cada dematí feiner!
ResponEliminaUf, és una imatge meravellosa, no sé pas que pagaria jo per veure això cada dia! Fa dies que els reflexos no m'arriben.
ResponEliminaSílvia, ja tornaran els reflexos, els gérmens amagats, ja veuràs com sí!
Elimina