dilluns, 28 de gener del 2013

VILADECANS, Joan-Pere dins Sala Ciutat de Barcelona

Arrel de l'obra d'Espriu, tres pintures de Viladecans inspirant-se en els gèneres que feu servir aquest gran autor. Semblen tres cartells de disseny gràfic, pel sintètiques que són.  Una coma per la poesia, sempre tan precisa, concisa, d'un sol gest petit. Per la prosa, una mena de teixit entrellaçat, que ho ocupa tot de banda a banda, com ho fa un text en espai de prosa. Per últim, el teatre, un teló, marc emmarcat, la ja clàssica obra dins l'obra, en aquest cas dins la pintura. Les tres obres han de ser desembalades en aquesta imatge, a veure si l'exposició té èxit.

9 comentaris:

  1. En aquestt moment, el meu gust prefereix el gest de la coma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El meu gust també, Jordi! L'Espriu poeta és el millor per a mi. No aconsegueixo d'entrar en el seu teatre, en aquest seu teló tan simbòlic.

      Elimina
  2. Aquest tres dissenys són ben poètics. A mi em crida molt l'atenció la teranyina de la prosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia,
      et crida l'atenció perquè tu en fas de molt bona, de prosa. La poesia sé que també et crida l'atenció, perquè tu en fas, al capdavall.

      Elimina
  3. La poesia, el sentiment.
    La prosa, la vida.
    El teatre, un marc (en poden ser tants!).

    Aferradetes i bona setmana!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      el teatre seria el marc, el teló, entre prosa i poesia, entre vida i sentiment que dius tu.

      Elimina
  4. Veus? Jo hauria posat la teranyina a la poesia, serà cosa de les itineràncies? Salut, bonica!

    ResponElimina
  5. Aquestes tres pintures em sembla que estan incloses en l' edició d'un llibre, gairebé per col·leccionistes,( tirada curta i numerada) sobre l'obra d' Espriu. A mi me'l van ofertar però té un preu bastant prohibitiu...Em sembla que costa pels vols de dos mil euros, i vaig declinar l'oferta.
    Un llibre, on la literatura i la pintura, es donen la mà.

    ResponElimina